Connect with us

Novetats discogràfiques

Nou split EP compartit entre Zanussi​ i el ​Atomizador

Publicat fa

el

L’últim disc que van treure els Zanussi abans d’aquest EP que acaben de publicar aquest gener, es va editar el 2006. La nova edició la van gravar el 2016, i només tenen un altre 7″ compartit i un 7″ més en solitari, el primer el van publicar el 1999 , fa la barbaritat de 25 anys i en tots aquests anys han tret només 29 cançons, gairebé a cançó per any!!!! A més, cançons que poques vegades arriben al minut de durada i en només un parell de casos superen per uns segons els dos minuts.

Fa cinc anys van editar un llibre commemorant els 20 anys de vida, “seguim sense saber tocar, de fet avui i amb l’edat que tenim, almenys a mi se’m fa difícil aguantar un concert sense haver de descansar mig minut entre cada cançó. Per no morir en l’intent, massa tralla per com n’estic de rebentat, però aqui seguim, la nostra música no ha canviat ni un apice i això no sé si és bo o dolent però és la realitat, qui ens diria que després de 25 anys encara seguiríem junts i traient discos”, ens comenta Óscar Mezquita, bateria de Zanussi i responsable de Flexi Discos.

“Estimo aquesta banda amb tot el meu cor, a aquestes tres persones que toquen amb mi i sobretot estimo profundament estar amb ells, més enllà de tocar les nostres cançons, estimo la seva companyia, la seva conversa, cada vegada que estic amb ells és una celebració de la vida i una d’aquelles coses que et fan sentir increïblement bé, així que aquí estem una altra vegada amb aquest grapat de cançons compartides amb Atomitzador que és algú que vam conèixer fa moltíssims anys, jo diria que als nostres inicis i que sempre he seguit, amb tots els seus projectes , des dels mítics A room with a view”, continua Óscar.

“Ens feia molta il·lusió treure un single així en què la música aparentment és oposada ja que Jose fa un pop folk psicodelic preciós amb melodies al·lucinants i el nostre és una aberració de soroll, distorsió i xiscles a la major velocitat possible, tocat el més fort que sabem, però el més important és que tenim una forma molt semblant de fer les coses des de baix i amb el DIY com a bandera”.

Per la part de l’Atomitzador (1976, Madrid) és l’àlter ego musical de Jose HAZ, músic subterrani i artista marginal exmembre del grup de rock experimental A Room With A View i de bandes d’art-punk alienígena com Ensaladilla Rusa, Campamento Ñec Ñec!, Humor Vítreo i Extinción De Los Insectos. Des del 2002 porta la plataforma d’autoedició Afeite Al Perro i publica els fanzines subculturals Manchas y Ruido i HAZ.

Així doncs aquí teniu aquest disc compartit amb l’Atomizador que podeu escoltar i comprar al seu bandcamp.

Coeditat entre Krimskramz, Producciones Tudancas, Pifia Records, Afeite al Perro, La Agonía de Vivir i Flexidiscos. Gravat per Hambre a La Residencia l’estiu del 2016, barrejat per Huevo i masteritzat per Jose Guerrero a la seva Plataforma Continental.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.