Novetats discogràfiques
LA ÉLITE mostra les seves irreverents “Escaleras Al Cielo”
LA ÉLITE és un fenomen imparable. Els seus concerts a sales es compten per sold outs i la seva presència revoluciona festivals perquè amb ells sobre l’escenari qualsevol cosa pot passar. La seva actitud incendiària és part d’un ADN musical únic que es reflecteix a “Escaleras Al Cielo”, un segon àlbum d’estudi on continuen apostant per ritmes electrònics en una oda a la joventut i la vitalitat.
A “Escaleras Al Cielo” la dupla formada per Nil i Diosito llencen la porta avall amb l’estil inconfusible de la banda: un synthpunk que es reforça gràcies a una producció més cuidada però igual de crua. Els seus recursos creatius creixen i LA ÉLITE aconsegueix un espectre més ampli en el seu so amb coquetejos amb estructures pop i fins i tot algun toc urbà que donen varietat i empenta a les 12 cançons que conformen el disc.
Les lletres de LA ÉLITE són ganxos potents directes i al mentó. Fidels a la seva faceta provocadora i desafiant, estan carregades amb bones dosis d’humor per situar-nos a la realitat de la joventut tocant temes que van des de la precarietat econòmico-social, a qüestions més oníriques o irreverents com la festa per la festa i batalletes amb els amics.
I precisament recorren a bones amistats com MDA, Diego Ibáñez (frontman de Carolina Durante), Nerve Agent o el seu amic de l’institut Pokito Paranoiko perquè hi col·laborin i formin part d’una feina tan especial.

“El que ens mou a fer discos és aquesta necessitat de parlar de les nostres mogudes i encara que no siguem músics, la música és el nostre llenguatge. Significa alguna cosa especial ja que per primera vegada ho farem a través del nostre propi segell i és una cosa que ens motiva moltíssim” comenta el duo català sobre un treball amb què treuen múscul dins del panorama independent.
“Escaleras Al Cielo” veu la llum a través de Discos GELE (Grabaciones Electrónicas La Élite) amb què autogestionen aquest projecte alhora que donaran suport a altres artistes. LA ÉLITE manté la seva essència ‘¡Do It Yourself’ com a motor principal per crear amb enginy i una mica de mala bava, cançons en què se sentin reflectits. I que tant el públic com ells mateixos puguem desfassar.
“L’única missió que tenim és gaudir sempre de tot allò que ens mola i fem. Venim de tenir feines de merda i tirar endavant, no ens podem permetre no gaudir fent allò que més ens agrada!” raona LA ÉLITE en mostrar-nos les escales per arribar al cel a base de pogos.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
