Sal del coche tornen amb “Salir de casa”, aquesta empenta que de vegades fa falta per tirar endavant; aquesta veu interior que et parla amb amabilitat i t’ajuda a veure les coses clares. La que et diu: «Chico, eso no es un buen negocio», i no te’n queda cap altra que fer alguna cosa. La cançó ja està disponible a totes les plataformes perquè l’escoltis i la gaudeixis. Però, a més, pots fer-te amb un 7” limitadíssim, amb portada de PVC transparent serigrafiat i dues postals impreses a doble cara al seu interior. El disc a més inclou una altra cançó que podràs escoltar molt aviat, però que, de moment, només pots descobrir si et fas amb el disc físic.

Sal del coche són la banda més lliure que un pugui concebre. Són tan lliures que ni tan sols es poden definir com una banda a l’ús, sinó com una mena d’agrupació sense nombre fix de membres que gira al voltant de Lizardi, Alberto i Jangitz, tres músics biscaïns per als quals la idea de gènere musical és poc més que un destorb trist i limitador.

Perquè si un és capaç d’unir en cançons rodones i sense solució de continuïtat el crim, la no-wave, el footwork, l’ASMR, les influències neoclàssiques i pràcticament qualsevol matèria sonora que se li pugui venir a un a la ment, què són els gèneres? Poca cosa més que paraules que s’emporta el vent.

Sal del cotxe són pura música en moviment, pura desconstrucció de qualsevol patró previ, del post-punk, de l’electrònica de ball i del hip hop. Són moure el cos fins que cruixa cada vèrtebra i perilli cada os, són com un grup de punk funk que se sap el fet, és simple de memòria, com una banda sortida del No New York aterrada en plena ria del Nervión amb el catàleg de Hyperdub Records sota el braç. Són una explosió de ball i inquiets melòdics i llibertat creativa i de color al gris que ens envolta. Això són Sal del Coche avui. Vés a saber què són demà. Segur que ni ells ho saben, i millor que sigui així.