Novetats discogràfiques

ULTRAMEGA presenta el tercer EP en un any

Publicat fa

2 anys concretament

24/05/2024

Per

Arni

Per aquestes dates fa exactament un any que Ultramega, el supergrup amb gent de totes les teves bandes favorites (com a mínim Una Bèstia Incontrolable ho són), llançava el seu primer EP. A aquest primer EP, titulat “Ultramega”, va seguir quatre mesos després un segon cop, “EP1”, i avui, set mesos després, sense donar temps a escopir la sang, llancen el seu “EP2”.

És possible que Ultramega no sigui nèctar per a qualsevol paladar. La seva indescriptible barreja de free jazz?, grindcore?, spazzcore?, noise?, no wave?, ROCK?, no només reme en direcció contrària a qualsevol playlist, sinó també del sentit comú i fins i tot de la civilització occidental. Recolzada per uns músics d’aquells que donen fins i tot una mica de ràbia de com toquen de bé, Ultramega estan disposats a convertir-se i convertir-te en un animal desposseït de tot rastre de convivència humana, traient a la llum tot el fàstic que portem dins i al que nedem cada dia.

Després d’aquestes belles paraules, només cal afegir que l’EP d’Ultramega compta amb quatre peces, amb títols tan suggerents com “Estrella paraolímpica”, “Un deliri judicial” o “Gulags preventius”. L’àlbum, creguin-ho o no, reflecteix una evolució totalment inesperada cap a la complexitat, la riquesa i la profunditat artística, amb passatges delicats com la introducció d’“Un deliri judicial”, canvis de ritme que farien als Boredoms doblegar-se en reverència, moments ballables , una intensitat multiplicada per mil i descomposta en fractals infinits, i, és clar, lletres de fora d’aquest món (“la jutgessa era comunista”, “vol guanyar el premi antisemita, uuuuuuu”).

Per molta importància que pretenguin treure’s, Ultramega no només són importants, sinó que de fet són necessaris. Escolta EP2 ara, i pren per sempre Ultramega com un colofó al costat del teu cor.

Temes relacionats:humointernacional ultramega

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

2 dies ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.