El trio barcelonès de punk alegre Les Salvatges, va presentar el passat 6 de juny el que es el seu segon disc d’estudi “Ni la tristesa”, editat per Discos Pinya.

En aquesta era d’individualisme cultural a la que ens han condemnat, amb les llistes d’èxits plenes de noms propis i perfils narcisistes altament manipulables, l’underground continua apostant per la col·lectivitat dels grups de música que discuteixen per tot, com una espècie de parc juràssic obert a les noves generacions, per qui vulgui descobrir què és un local d’assaig i què s’hi cou.

Les Salvatges serien una espècie de Diplodocus que ens demostra que evolucionar no té res a veure amb aprendre a devorar la resta ni saltar més amunt que ningú. Evolucionar pot ser la tossuderia d’insistir que vas pel camí correcte, malgrat que tothom sembli anar en contra direcció.

Que no us enganyi el títol, la tristesa també hi és, com a part imprescindible d’aquest viatge, però no em direu que estaríeu disposades a perdre-us tota la resta per la por de deixar caure una llagrimeta de nostàlgia adolescent?

Enregistrat, mesclat i produït per Vidal Soler a El Colmado. Masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Mastering. Editat per Discos Pinya (2024). Portada i disseny de Joan Manel.

També hi col·laboren:
Guille Caballero, teclats a ‘15.300 flors’, ‘La llar’ i ‘Gravat a la ment’ i mellotron a ‘Niu’. Adrià Cortadellas, veu a ‘El senyor del Mal’. Telm Terradas, veu a ‘El senyor del Mal’. Marta Barbero, violí i coros a ‘El senyor del Mal’. Ricard Ros, whistle a ‘El senyor del Mal’. Marc Clos, vibràfon a ‘Erupció’. Clara Centenera, veu recitada a ‘Erupció’.