Novetats discogràfiques

SOMADAMANTINA s’estrena a Humo Internacional amb un single de 7″

Publicat fa

10 mesos concretament

26/06/2024

Per

Arni

Qui hi va ser ho sap: el nom de Somadamantina encara ressona amb força als caps de tots els que prestaven atenció al trap quan era encara un fenomen subterrani. Ja fa més d’una dècada des del moment en què va començar a reescriure la música espanyola per sempre amb un grapat d’artistes inclassificables. Res no va tornar a ser el mateix, ni al mainstream ni a l’underground. Des de llavors l’obra de Somadamantina (també coneguda com a Slim Kawasaki, Original Brillants o Cristina, segons a qui preguntis) no ha estat fàcil de seguir. Les seves cançons sobreviuen disperses entre Soundcloud, perfils recòndits de Youtube i publicacions esporàdiques per a segells de diferents països. Però si alguna cosa ha conservat a totes i cadascuna de les seves iteracions ha estat la màgia, ballant entre un trap gairebé místic i pop electrònic arrabassat, sent l’artista més especial de tota la seva generació.

Aquest single, “Celestial / Babyquieroverte”, és una petita gran celebració de les virtuts d’una artista excepcional. El 7″ porta dues cançons ja clàssiques del seu repertori que apareixen ara per primera vegada en format físic. A la cara A hi ha “Celestial”, que va sortir per primera vegada el 2021. En aquest tema Soma cavalca sobre un beat hipnòtic d’Eochi creant un hit eteri sobre com allò diví ens travessa i ens condiciona.

Un cop d’ull al vídeo ens dóna pistes sobre la potència multidisciplinària del projecte: gravat pel 80% BAUL, vocalista de Los Yolos, i editat per Lliure Briz, Somadamantina ens dóna la benvinguda al seu univers personal des d’una misteriosa estructura esfèrica. Aquesta construcció, obra de l’equip d’arquitectes Takk i construïda ad hoc per al vídeo, emmarca a la perfecció la barreja entre vulnerabilitat i duresa de la cançó. La cara B, per la seva banda, amaga “Babyquieroverte”, la reescriptura experimental que fan Nahshi i El Guincho de la seva ja clàssica “Al sol”, que obria “Magnanimity” (2018), el seu primer LP.

Dues peces que resumeixen una poètica, una manera de sentir la música i el món. Més que un simple disc de 7”, aquest single és un trosset d’història que serveix com alhora com a testimoni d’una dècada convulsa i com a introducció a l’univers d’una creadora única. I no s’esgotin, que encara que estiguem celebrant un passat gloriós, el present no ho és menys. Aquest setembre hi haurà un nou LP de Somadamantina. Fins aleshores es poden fer amb “Celestial / Babyquieroverte” a la botiga de Humo Internacional i esfullar margarides a la lenta espera. Val la pena, promès.

Temes relacionats:humointernacional Somadamantina

Novetats discogràfiques

EL PETIT DE CAL ERIL torna amb nou disc després de tres anys de silenci

Published

4 dies ago

23/04/2025

Arni

Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.

Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.

El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.

També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.

‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025

Tot això que t’explico no és mentida, és història.

El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.

El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.

Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.

“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.

Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.