Connect with us

Novetats discogràfiques

SOMADAMANTINA s’estrena a Humo Internacional amb un single de 7″

Publicat fa

el

Qui hi va ser ho sap: el nom de Somadamantina encara ressona amb força als caps de tots els que prestaven atenció al trap quan era encara un fenomen subterrani. Ja fa més d’una dècada des del moment en què va començar a reescriure la música espanyola per sempre amb un grapat d’artistes inclassificables. Res no va tornar a ser el mateix, ni al mainstream ni a l’underground. Des de llavors l’obra de Somadamantina (també coneguda com a Slim Kawasaki, Original Brillants o Cristina, segons a qui preguntis) no ha estat fàcil de seguir. Les seves cançons sobreviuen disperses entre Soundcloud, perfils recòndits de Youtube i publicacions esporàdiques per a segells de diferents països. Però si alguna cosa ha conservat a totes i cadascuna de les seves iteracions ha estat la màgia, ballant entre un trap gairebé místic i pop electrònic arrabassat, sent l’artista més especial de tota la seva generació.

Aquest single, “Celestial / Babyquieroverte”, és una petita gran celebració de les virtuts d’una artista excepcional. El 7″ porta dues cançons ja clàssiques del seu repertori que apareixen ara per primera vegada en format físic. A la cara A hi ha “Celestial”, que va sortir per primera vegada el 2021. En aquest tema Soma cavalca sobre un beat hipnòtic d’Eochi creant un hit eteri sobre com allò diví ens travessa i ens condiciona.

Un cop d’ull al vídeo ens dóna pistes sobre la potència multidisciplinària del projecte: gravat pel 80% BAUL, vocalista de Los Yolos, i editat per Lliure Briz, Somadamantina ens dóna la benvinguda al seu univers personal des d’una misteriosa estructura esfèrica. Aquesta construcció, obra de l’equip d’arquitectes Takk i construïda ad hoc per al vídeo, emmarca a la perfecció la barreja entre vulnerabilitat i duresa de la cançó. La cara B, per la seva banda, amaga “Babyquieroverte”, la reescriptura experimental que fan Nahshi i El Guincho de la seva ja clàssica “Al sol”, que obria “Magnanimity” (2018), el seu primer LP.

Dues peces que resumeixen una poètica, una manera de sentir la música i el món. Més que un simple disc de 7”, aquest single és un trosset d’història que serveix com alhora com a testimoni d’una dècada convulsa i com a introducció a l’univers d’una creadora única. I no s’esgotin, que encara que estiguem celebrant un passat gloriós, el present no ho és menys. Aquest setembre hi haurà un nou LP de Somadamantina. Fins aleshores es poden fer amb “Celestial / Babyquieroverte” a la botiga de Humo Internacional i esfullar margarides a la lenta espera. Val la pena, promès.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.