Connect with us

Novetats discogràfiques

MIGUEL A. GARCÍA publica nou àlbum “Littentula”, un artefacte atemporal i avantguardista

Publicat fa

el

En actiu des de fa més de dues dècades i amb una discografia que supera la desena d’àlbums (presentant els quals ha girat per Europa, Amèrica i Àsia, actuant ni més ni menys que l’Issue Project Room a Nova York, el Centro Nacional de las Artes a Ciudad de México, el Ftarri de Tòquio, el DOM Cultural Center de Moscou, l’Église Saint-Merry de París o l’Auditorio Nacional de Música de Madrid), Miguel AGarcía és tot un referent en música experimental i art sonor, tant per la seva obra com a compositor, com per la seva carrera a l’escena d’improvisació electroacústica. Trajectòria durant la qual l’artista de Bilbao ha col·laborat amb noms com Fernando Carvalho, Francisco López, Francisco Meirino, Ibon RG, Jean-Luc Guionnet, Juan Carlos Blancas o Seijiro Murayama, així com comissariat esdeveniments i festivals com el Zarata Fest, el Hotsetan a Azkuna Zentroa o el mític i extint Club Le Larraskito. Cursa immaculada, en fi, a la qual ara se suma aquesta obra davant de la qual ens trobem. Un doble àlbum amb què l’artista euskaldun ha aconseguit transmetre amb lucidesa el moment vital en què es troba i donar forma a aquest artefacte artístic atemporal i genuïnament avantguardista, anomenat «Littentula».

Com un modern Prometeu però usant com a matèria primera la documentació dels seus propis processos de captura (tant per a síntesi tímbrica, com per a composició), en aquest nou llarg García rubrica una íntima i atractiva invitació a la sublimació, mitjançant peces que són abstractes per naturalesa i que ostenten una sensibilitat brutal. Estimulant envit, que ha estat orquestrat pensant en músics amics de la talla de Garazi GorostiagaEnrike Hurtado i Garazi Navas, quins han convertit les seves partitures en una obra major que transcendeix gèneres i que es divideix en dos volums bessons, units per una nova bellesa artificial concebuda a partir dels gens del vell món.

Al primer disc de «Littentula», García oficia com a creador d’un autèntic escenari sonor, on allò orgànic transmutat ens remet al cicle de regeneració de la natura. Els quatre temes que el componen es desenvolupen a partir d’una mètrica dels batecs intrigant, que aconsegueix estimular i ampliar la nostra percepció sobre la cara oculta d’allò que és aparent. En el segon, aquesta lògica preconscient acaba derivant en una mena de convulsió a càmera lenta, d’espasme emmudit, velat, latent i estranyament intens, a través del qual arribem a intuir que en l’objecte de creació es manifesten l’aurora i l’ocàs. Joc de miralls, amb el qual Miguel A. García planteja davant nostre el doble oposat intrínsec més essencial. La vida

Bolos

BRIGHTON 64, últim disc, última gira

Published

on

By

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.

El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».

L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.

Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.

Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:

«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.

Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur  les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.

BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».

Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.