Novetats discogràfiques
EL RELEVO ALEMÁN publiquen nou àlbum

«Sigrar» significa ‘victòries’ en idioma islandès, és a dir, dels vikings, la qual cosa podria sonar a un altre nou sarcasme marca de la casa… quan en realitat no és més que la incontestable victòria o, més ben dit; victòries en plural; que es plasmen en aquest sisè àlbum de El relevo alemán. Perquè, si tenim en compte que «La séptima extinción», el seu il·lustre i dens predecessor, va sortir en el pitjor de la pandèmia (profètic títol, per cert), amb aquest nou treball la banda de Madrid necessitava reactivar el seu entusiasme, introduint alguns canvis en la seva disciplina musical. Tot, en pro d’una cerca de llum que culmina en aquest fantàstic disc.
Per exemple, viatjar a l’idíl·lic estudi de Brian Hunt (Half foot outside, Templeton), situat en el més profund de la Cantàbria rural (part substancial de la infància de JC), i rematar, mesclar i masteritzar el disc amb Ojo (La débil, Nudozurdo) a El purgatorio, el seu estudi de Madrid, han estat dues experiències noves i estimulants. Ambdues han marcat la dinàmica de gravació a la qual en JC, la Cris i en Javi estaven acostumats. Factors, tots ells, que fan que probablement ens trobem davant el disc més dinàmic i amb més contrastos entre les cançons de la carrera del trio de Madrid.
Les dues cares de la moneda -el pop aguerrit i el noise- coexisteixen i es confonen en unes composicions on allò personal i allò surrealista enfunden màscara i text de personatges sense igual. Amb eloqüents referències històriques, els protagonistes d’aquestes noves cançons t’agafen per la solapa i et miren fixament als ulls. És exactament igual que la música, els directes i la trajectòria vital de El relevo alemán perquè, des de la trinxera del seu local d’assaig, heus aquí a un grup que ha tornat a treure forces de flaquesa per a donar el millor de si quan tot es posava en contra seva, després del hiat de la pandèmia. Efectivament «Sigrar» tanca el cercle iniciat el 2009 amb «Ética protestante» i ho fa amb cançons irrefutables, atemporals.

Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga