Novetats discogràfiques
RAMPER treu el nou LP “Solo postres”, post rock des de Granada

Ramper van néixer a Granada el 2017 amb una ambició comuna: la de quatre universitaris que volien fer una música preciosista, profunda, d’una emocionalitat pura. Amb aquestes premisses Joserto, Antonio, Ángel i Álvaro van llançar el 2020 “Nuestros mejores deseos”, en què canalitzaven magníficament la profunda admiració que sentien pels pops del shoegaze, el slowcore i el post-metall. El disc va aconseguir, des de l’autogestió, obrir-se un lloc a nivell nacional i internacional. Han passat quatre anys, i en aquests quatre anys Ramper s’han fet grans. Han matat el pare. “Solo postres”, publicat el 18 de setembre, a través de Humo Internacional, és la confirmació que Ramper ja són una banda enorme, capaç de articular el seu propi llenguatge sense ser deutors de ningú.
A “Solo postres” tot és enorme. Començant per la durada, un doble LP de més d’una hora. No s’espanten davant del minutatge: en aquests set temes no hi ha cap moment de complaença; l’ornamentació i el preciosisme estan totalment a mercè d’unes cançons profundes i emotivíssimes. També ha estat enorme el seu procés de creació, amb una fase de composició que va ocupar tres anys, pensant sempre a fer un pas endavant, a anar més enllà de les seves influències. Gravat el 2023 entre Granada, Dúrcal i Madrid, “Solo postres” és la cristal·lització d’una visió artística infrangible. Ramper es va plantejar l’àlbum com la creació d’un món propi, tan humà com místic. I és que és allà on resideix bona part de la paradoxa de les cançons de Ramper, en què la delicada vulnerabilitat de les lletres es troba amb un embolcall musical que remet al que és sobrenatural, a una orfebreria textural on els elements electrònics i orquestrals es van conjugant per crear paisatges de terror i esperança.
És temptador emmarcar Ramper dins d’aquesta complexa etiqueta que és post-rock, donat el seu gust per allò atmosfèric i pels desenvolupaments llargs, però si encaixen en el gènere és per coincidir en esperit amb les bandes de la primera fornada, amb una recerca més enllà de qualsevol cànon o qualsevol exercici destil. Un pas de Setmana Santa, una nadala o una melodia popular són tan vàlids al seu llibre d’estil com una textura que pugui evocar Xiu Xiu, Jesu o Black Country, New Road. “Solo postres” és, sobretot, un univers tan personal com el que apareix retratat a la seva bellíssima portada, obra d’Ana de la Cuadra, i expandit en l’art del disc, creat per Tumulus Design. Allò infantil, allò oníric i allò terrorífic es creuen per convertir-se en una metàfora del créixer (com a persones i com a banda) i parlar de la por i de com la superem a cops. De com ens fem grans. Enormes.
“Solo postres” ja està disponible en doble LP de vinil negre, doble LP de vinil blau i… cartutx de Game Boy Advance. També han tret una tirada limitada d’adhesius, i hi ha uns packs amb preus especials combinant diversos d’aquests productes o el seu anterior LP, “Nuestros mejores deseos”. Tot això, com sempre, a la botiga de la web de Humo Internacional.
Ramper estaran presentant Solo postres a Aracena, Sevilla, Barcelona i Madrid.

Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga