Art Visual
La forma-comuna. La lluita com a manera d’habitar
Aquesta obra de Kristin Ross és un diàleg entre tres temps: les comunes de 1789 i de 1871 en les quals va ser decisiva la transformació espacial i quotidiana per part del proletariat, les lluites de les dècades de 1960 i 1970 en unes relacions espai-temporals ja dominades pel capitalisme mundialitzat, i les lluites contemporànies en les quals la disputa pel territori davant la voracitat extractiva global és ineludible.
Ross, una de les millors i més lúcides coneixedores de la Comuna de París, entronca el pensament antiproductivista de Henry Lefebvre o Maria Mies amb les lluites dels pagesos japonesos contra l’aeroport de Sanrizuka, l’organització de l’autodefensa dels Panteres Negres o l’autoorganització zadista a França, per apuntar una hipòtesi sobre la relació entre comunitat, vida quotidiana i territori en els conflictes actuals.
La resistència implica que la batalla —si és que n’hi ha hagut cap— ja ha estat perduda i només queda intentar resistir desesperadament davant l’enorme poder que atribuïm a l’altre bàndol. La defensa, en canvi, dona a entendre que encara hi ha alguna cosa de la nostra banda que posseïm, que valorem, que apreciem i, per tant, val la pena lluitar per conservar-la.
La defensa del territori, la restitució de la terra, l’apropiació dels mitjans de subsistència i producció, la composició d’aliances entre subjectes diferents i la reconfiguració del temps davant del temps del capital, apareixen aquí com a eixos d’una tipologia de lluites en les quals allò local juga un paper fonamental: «Lluitar per un indret no és el mateix que lluitar per una idea. Les demandes, les prioritats i les aspiracions específiques d’un espai generen una situació política que convida a una decisió existencial clara».
Editorial: Virus Editorial
Col·lecció: Fora de Col·lecció
Traducció d’Anna Lirón Vilaró
ISBN: 9788417870409
160 págs.
17×12 cms.
Any: 2024
Format: Rústica
Idioma: Català
Kristin Ross (State College, 1953) Professora emèrita de literatura comparada a la Universitat de Nova York, es troba entre els qui han utilitzat de manera més fructífera les eines lefebvrianes sobre la producció de l’espai. Amb dues obres clau sobre la Comuna de París, Lujo comunal (Akal, 2016) i El surgimiento del espacio social (Akal, 2018), Ross ha situat al centre la relació entre la revolució de la vida quotidiana i la transformació cultural per part dels subjectes subalterns, com demostra a La forma-comuna (Virus Editorial, 2024). A més de la seva tasca al voltant de la Comuna, és autora d’obres com Fast Cars, Clean Bodies: Decolonization and the Reordering of French Culture (1995) —guardonat amb el Critic’s Choice Award i el Lawrence Wylie Award—, o Mayo del 68 y sus vidas posteriores (Acuarela & Machado, 2008).
Serveix una canya ben fresqueta i acosta’t a la barra del bar perquè en Pedro Pico i Pico Vena venen a explicar-te les seves històries més punkarres.
“A veure, tot va començar l’any… No ho sé… quin any van sortir els Sex Pistols? El 1977?” Benvinguts a HISTORIAS DEL PUNK. Un còmic en què Carlos Azagra i Encarna Revuelta han encarregat als seus personatges Pedro Pico i Pico Vena que facin un bon repàs a la història del punk espanyol. Un viatge a peu per la memòria creuant a través d’esdeveniments, concerts, festivals, anècdotes ben sucoses, estils i una barbaritat de grups fent canya. Perquè com bé diuen… “Si no somos nosotros los que contamos la historia… alguien la contará. Y seguramente mal.”
HISTORIAS DEL PUNK és un homenatge a tots els grups, als primers concerts, als locals, la lluita per defensar aquests espais, i a la contrainformació. Un repàs a les ràdios lliures, l’antimilitarisme, el respecte a ser diferent i la diversitat d’estils. No és un tractat amb dates i evolucions, sinó un còmic sobre una cosa que va passar i que encara passa. Molts dels que van començar amb el Punk van acabar en altres corrents com el Heavy, el Trash, el Rock Urbà, el Power-Pop o ves-te’n a saber què… però queda en tots una cosa que es va anomenar l’actitud, la postura vital davant la vida i contra els que controlen el cotarro. Aquesta és la idea, una mirada enrere amb sentit de l’humor, dedicat sobretot a aquells que no van viure aquelles mogudes. AZAGRA i REVUELTA.
Va ser a Madrid i Barcelona, on van sorgir les primeres bandes. Grups com Kaka de Luxe, Paralisis Permanente i La Banda Trapera del Río van ser pioners a adoptar l’estil musical del punk britànic, així com la seva actitud provocadora i les seves lletres crítiques per trencar amb les normes i la moral de l’època.
Però aquest còmic vol fer un repàs tant als més coneguts com als que no van copar els titulars. Són molts els grups que formen la història del punk i que van sonar a les emissores, ho van donar tot a festivals i garitos, van passar de mà en mà en cassettes. A les pàgines d’aquest còmic brinden per ells. T’asseguro que les vinyetes de HISTORIAS DEL PUNK et sonaran molt bé.
El 3 de març arrenca la prevenda del còmic a la web de Grafito Editorial. Un còmic de 136 pàgines a tot color, enquadernat en rústica amb solapes, mida 17x24cm. Els lectors trobareu packs exclusius i divertides recompenses que es desvetllaran dies abans que comenci la prevenda i que només et podran aconseguir fins al 23 de febrer. El còmic arribarà a les llibreries el 3 d’abril. Unes setmanes abans s’anunciaran les presentacions i sessions de signatura, on podreu veure’n els autors i emportar-los a casa el còmic dedicat. Fins aleshores aquí podeu llegir les primeres pàgines de HISTORIAS DEL PUNK.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga