En aquesta obra, provocativa i original, Slavoj Zizek contempla el tema de la mediació humana en un món postmodern. Des de l’enfonsament del Titanic fins a La finestra indiscreta de Hichcock, des de les òperes de Wagner fins a la ciència ficció, des d’Alien fins a l’acudit jueu, les anàlisis agudes de l’autor exploren les fantasies ideològiques de completesa i exclusió que elabora la societat humana.

Zizek està en desacord amb les anàlisis de la condició postmoderna, des d’Habermas fins a Sloterkijk, i exposa la idea que el món «posideològic» ignora que «tot i que no ens prenguem les coses de debò, seguim fent-les».

Zizek rebutja el món unificat postmodernista de superfícies i traça una línia de pensament de Hegel a Althusser i Lacan en què el subjecte humà està escindit, dividit per un profund antagonisme que determina la realitat social ia través del qual actua la ideologia. Mitjançant l’enllaç de conceptes psicoanalítics i filosòfics claus amb fenòmens socials com ara totalitarisme i racisme, en aquest llibre s’explora la importància política d’aquestes fantasies de control. Per aquesta raó, aquest llibre representa una contribució notòria a la teoria psicoanalítica de la ideologia, a més d’oferir interpretacions convincents d’una sèrie de formacions culturals contemporànies.

VIRUS EDITORIAL