Novetats discogràfiques
CAI GODAYOL publica el seu disc debut ‘Reflex’
El pianista i cantautor osonenc Cai Godayol publica avui divendres 15 de novembre el seu disc de debut “Reflex”, del que ja n’havia avançat un parell de singles, “Sunflower Girl“ i “L’oreneta“.
Nascut entre camps i muntanyes, Cai Godayol va créixer envoltat per la música, la natura i la calma d’un fer més tranquil. Això és el que evoca en les seves cançons aquest jove cantautor i pianista, la voluntat d’aturar-se per observar i escoltar tot allò que passa al nostre voltant, per connectar altra vegada amb l’essencial. Aquesta és la matèria prima del seu primer àlbum, “Reflex”.
Cuinat amb l’ajuda dels productors Jordi Casadesús (La Iaia) i Núria Graham, el disc debut de Cai Godayol inclou onze cançons de collita pròpia on s’alterna el català i l’anglès. Tot i beure de referents diversos que van des del jazz fins a Magnetic Fields, Radiohead o Rufus Wainwright, donen bones pistes de la personalitat i del talent d’un autor que caldrà seguir de ben a prop.
Les primeres presentacions en directe seran el 17 de novembre a la Jazz Cava de Vic, i el 12 de desembre a l’Heliogàbal de Barcelona. Les entrades estan a la venda aquí.
Des que va començar a estudiar piano, el màxim propòsit de Cai Godayol ha estat poder entendre qui és, i poder-ho fer a través d’aquest instrument, que no només és la seva eina d’estudi, sinó que va més enllà: és el vaixell on va pujar fa anys, i des de sobre el qual ha pogut aprendre a veure el món d’una manera concreta, i explicar-se’l a si mateix. I ara aquest vaixell arriba a un port on no havia estat mai, un on pot parar una estona, i reflexionar sobre els viatges que ha fet amb ell.
‘Reflex’ és el conjunt d’imatges, vivències i estils que l’han format i que ara conformen el reflex momentani que explica una mica qui és. És allò que l’ha portat a escriure totes aquestes cançons, aparentment inconnexes, però amb un fi l conductor molt clar: el de tornar a un món més senzill, més honest, més semblant al món on va créixer, i de preuar la natura en totes les seves formes: un mar immens, el jardí més petit, un bosc frondós o el vol d’una papallona. Una oda a una humanitat perduda que sempre podem recuperar, i tot a través de les milers d’influències que fan que totes aquestes cançons mostrin la pluralitat que existeix no només dintre seu, sinó també en el món que ens envolta i ens fa qui som.
‘Reflex’ neix de l’acte reflex de crear, de voler trobar-se en un i en els altres, i de deixar-se veure de totes aquelles maneres que només veiem quan estem sols. Però no esdevé tot sol, sinó que ho fa a l’estudi Fontderola, on va arribar el 2023 amb uns temes escrits a piano i veu, i que amb en Jordi Casadesús i la Núria Graham van poder explorar, tot trobant aquella sonoritat austera però plena de vida que ell buscava. És gràcies a la seva producció i la seva màgia que avui aquest disc existeix.
Però ell no busca que aquest primer treball reflecteixi qui és, busca que tothom qui l’escolti pugui trobar en alguna de les cançons el seu propi reflex, el record d’un moment d’infància, o d’una història d’amor, d’un paisatge d’aquells que et queden gravats a la ment, o d’un sentiment que feia temps que no recorria el seu cos. Perquè amb cada nova escolta creixi aquesta imatge que existeix només quan ho vols, però que sempre pots reviure només tornant a mirar-t’hi.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
