“Tanmateix” és una d’aquelles expressions de difícil traducció fora dels Països Catalans. Utilitzada sobretot a les Illes Balears, ve a significar “tant se val” o “total, si…”. Indica un cert grau de resignació, l’acceptació d’una situació que no podem canviar, la fi d’una lluita. I aquesta darrera accepció és la que sembla més rellevant a l’hora d’analitzar la cançó així titulada de Saïm, el trio mallorquí, amb la qual continuen anticipant el seu nou àlbum després de llançar ‘Extrasístole’ fa poques setmanes. Precipitacions, que serà el seu tercer treball discogràfic, arribarà el 28 de març a través dels segells BCore, Bubota i Saltamarges, coincidint a més amb el 10è aniversari de la banda.

Amb aquest punt agredolç, ‘Tanmateix’ es pot interpretar de manera trista o alegre. Perquè rendir-se no és mai un plat de bon gust, però resignar-se a deixar les coses com estan quan no podem canviar-les també pot significar un gran alleujament. Que ens pertorba la velocitat amb què el temps passa inevitablement? ‘Tanmateix’… Que tant de bo poguéssim canviar el món? Ja, però ‘Tanmateix’…

Pel que fa estrictament a l’àmbit musical, el nou single de Saïm afegeix un cert accent shoegaze a la seva fórmula estilística habitual. Hi ha més distorsió, més soroll i més intensitat encara si és possible, acostant-se a l’estela de bandes com Nueva Vulcano o Hüsker Dü. El ritme es fa més lent i pantanós, com si la força de la gravetat ens empenyés més cap al terra. L’estructura es simplifica, amb pocs canvis, sense tornada i amb un mateix riff que ens acompanya de principi a fi. I una altra sorpresa: a ‘Tanmateix’, com ja vam descobrir a ‘Extrasístole’, la baixista Natàlia Gómez fa duet vocal amb Joan Roig. Una novetat amb la qual la banda mallorquina inaugura una nova etapa en la seva trajectòria. Per deu anys més!

^{Imatge principal x Miquel Torres}