Novetats discogràfiques

SALVAGUARDA ens descobreixen “Trazas”, el seu primer EP

Publicat fa

5 mesos concretament

04/12/2025

Per

Arni

Descobrir a poc a poc les cançons de Salvaguarda és fascinar-se amb allò que estàs escoltant. Ens va passar des que li vam donar al play, amb la primera cançó que vam trobar, ia mesura que se sumaven elements, ens quedava clar que Trazas (Aloud Music, 2025) era tot un exercici de creativitat emocional. L’EP va ser gravat i mesclat per Juan Blas als Westline Studios de Madrid.

Perquè la sensibilitat de cada un hi és. Flueixen i d’alguna manera estableixen un diàleg en què es creuen, on troben elements sobre els quals créixer(s).

I molt més, una cosa que Salvaguarda explica a la perfecció:
“De vegades els noms arriben sense avís. Els busques, els descartes, els tornes a buscar… fins que hom decideix quedar-se. “Salvaguarda” es va instal·lar en nosaltres com si sempre hi hagués estat. No va ser ni un llampec ni una Epifania. Ens recorda que tots tenim alguna cosa a protegir: un record, un lloc, un tros de nosaltres mateixos, o aquesta comunitat que vam emprendre fa un any.

Potser ens sentim a casa quan ho pronunciem. Venim de camins diferents (Alicia Nurho, Deriva, Balaena, Jardín de la Croix), ia Salvaguarda trobem un espai comú per crear comunitat, compartir les nostres diferents sensibilitats artístiques i construir una cosa molt valuosa junts.

Trazas (Aloud Music, 2025) és el nostre primer treball com a banda.

Ho hem teixit amb paciència i molta cura. Ens obsessionava trobar un punt d’equilibri entre allò que expliquen les lletres i allò que explica la música quan no hi ha paraules. Volíem que cada tema tingués la seva pròpia veu, que cada so tingués un sentit ple i propi.

En el fons, Trazas és una metàfora d’un viatge: un pelegrinatge que tots hem emprès en algun moment. Són històries que decidim mirar de front, compartint-los entre nosaltres, i amb afecte i cura, transformar-les i vestir-les de música. Històries que, en contar-les, deixen empremta.

Perquè d’això en parlen les traces: de les marques invisibles que deixa el pas del temps, de les cicatrius que de vegades fan mal i d’altres es queden vivint callades, dels petits senyals que ens recorden que hi vam ser.

El pelegrí, oníric i titànic, s’arrenca del paisatge a “Hojas”, transita laberints mentals a “Coriolis” i viu la caiguda d’un imperi olímpic amb el trencament poètic a “Óxido”.

Passaran els anys i no haurem acordat si som del front judaic popular o el front popular de Judea, però per donar una clau sonora a l’oient, sonaríem una banda sonora en clau de rock alternatiu”.

Temes relacionats:aloudmusic salvaguarda

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

2 dies ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.