Novetats discogràfiques
SANDRÉ fitxa per Calaverita Records i publica el nou single “EMPATÍA NO”
Sandré publica “EMPATÍA NO”, el primer single del seu tercer LP, Paciencia Infinita (quart treball de la banda), un disc que aprofundeix en la seva vessant més arriscada i que expandeix els marges del punk i el rock cap a un territori creatiu propi i inconfusible.
La cançó neix a partir d’una idea d’en Marc, bateria del grup, després d’escoltar en boca d’un mediador la frase: “No és possible ser empàtic de franc“. A partir d’aquí, la banda construeix una lletra que tracte de la dificultat de resoldre conflictes quan una de les parts exigeix constantment però no està disposada a cedir res a canvi. “EMPATÍA NO” converteix aquesta tensió en discurs i en energia, traslladant el desgast emocional de determinades dinàmiques humanes a un pla sonor contundent i directe.
Va ser una de les primeres composicions creades per al nou disc i va marcar el camí de la resta de l’àlbum. En Carles va trobar un riff especialment singular utilitzant el pedal Gran Canyon d’Electro-Harmonix, generant una textura expansiva i una estètica molt característica des del primer compàs. A partir d’aquí, la banda va definir una rítmica potent i propulsiva, amb un pols que empeny cap endavant i que, sense perdre agressivitat, convida al moviment.
L’arquitectura instrumental funciona com un autèntic trencaclosques compositiu: canvis, encaixos i estructures treballades després de moltes hores d’experimentació amb formes diverses. Aquest procés va obrir noves possibilitats creatives que han acabat impregnant altres cançons de Paciencia Infinita.
Nascuda el 2018 a les esquerdes de l’underground barceloní, Sandré va publicar el 2019 Ave muñón, el seu primer i més visceral treball, que els va portar a presentar el seu directe explosiu arreu del país. Poc després va arribar l’EP Trunel (2020), format per quatre himnes de punk marcià que demostraven que la pandèmia no havia pogut amb ells. El 2022 van publicar el seu segon LP, Gestiones Fáciles, amb el qual van pujar als escenaris del Canela Party, el Cranc Festival, Sound Isidro, Let’s Festival, Sintonitzza, Gambeat, Loro Facu o Monkey Weekender, entre molts altres.
Després d’un descans tan merescut com obligat, en Marc, la Dàlia, en Carles i la Rosa tornen aquest 2026 amb el seu tercer disc, de la mà de Calaverita Records.
Concerts
28/02/2026 – ANIVERSARI UPLOAD – BARCELONA (entrades esgotades)
06/06/2026 – BLOCK PARTY – MADRID
29/08/2026 – CANELA PARTY – TORREMOLINOS
Imatge x Jordi Oms
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
