Aquell grup que va acumular a parts iguals fílies i fòbies, legions de detractors i fans. Aquell grup que narrava, millor que ningú, els fracassos, les frustracions i les misèries de la teva patètica vida sentimental. El grup del tipus que li cantava a l’amor ploriquejant, des de la tragicomèdia, rient-se de tu a la teva cara i d’ells mateixos una vegada i una altra. Formats a Barcelona el 2006, van gravar quatre discos amb una enorme personalitat que, sense pretendre-ho, han acabat sent referencials per a les noves generacions de músics desacomplexats. Manos de Topo, sens dubte, va ser una de les estupideses més brillants que han existit a la música pop d’aquest país.

A “Caminitos del deseo”, com en els seus altres treballs, van cantar a l’amor i les relacions humanes, però també a la recerca de nous camins ia la possibilitat de crear senders diminuts al marge de les rutes “sentimentals” oficials.

La reedició també estarà en plataformes digitals, on han pogut afegir algunes cançons addicionals gravades en directe a la seva última gira: “Un cerebro lleno de recuerdos inútiles”.

Edició limitada de 300 còpies verd neó >> AQUÍ