Novetats discogràfiques
La Paloma publica amb La Castanya el seu disc de debut “Todavía no”
A “Una idea, pero es triste”, el seu celebrat EP de debut, La Paloma explicaven una cosa molt seriosa, però ho explicaven una vegada. Cinc cançons que van connectar a l’instant amb un públic àvid de nous referents. A “Todavía no” hi ha més profunditat; aquí pràcticament cada tall ensenya una manera diferent de ser La Paloma. “Tiré una piedra al aire” dista molt de “Algo ha cambiado”, però totes dues són inequívocament La Paloma. Segurament, aquest fet sigui una cosa que s’expliqui pel bagatge adquirit en aquest temps, però parla —i molt bé— de l’ambició artística d’un conjunt a què ara mateix no se li intueix sostre.
No estem, per tant, davant d’una mera prolongació del seu EP del 2021, encara que musicalment el reprenen on el van deixar. “Todavía no” és una obra accessible i contagiosa, qualitats que comparteix amb “Una idea, pero es triste”. Es tracta d’un treball que transmet disconformitat i alliberament, ambició i tedi. En gran part, es deu a la capacitat acreditada dels seus compositors -Nico Yubero i Lucas Sierra- per observar el món amb les dosis justes d’escepticisme i desencís, evitant la gesticulació turmentada.
Ja des de la mateixa arrencada, advertim en la seqüència moltes de les virtuts que fan de La Paloma un dels grups més avantatjats del panorama actual: guitarres que brollen a borbolls, la solidesa de la seva secció rítmica —Rubén Almonacid al baix i Juan Rojo a la bateria— i el colorit que aporten les veus de Nico i Lucas, que es reparteixen les tasques vocals a pistes alternes. Però n’hi ha més: temes que destrossen el cànon més genèric del noise per portar-lo a llocs poc explorats, jocs de guitarres i una cataracta d’arranjaments imaginatius. Combina estructures de cançó popular amb estructures imprevisibles que t’impedeixen aventurar quin gir encara ha d’arribar, convertint l’escolta en una experiència estimulant i addictiva.
Encara no és un àlbum molt ben cohesionat, fet destacable considerant els dos inputs creatius de què es nodreix la banda i l’ambició artística amb què van afrontar la construcció d’aquesta obra. Perquè parlem d’una obra completa, concebuda com a tal. Sonen els primers acords de “Sigo aquí” i tota la desorganització de la realitat… segueix desorganitzada, però ara cobra sentit.
The Leb Trip és el nou projecte indie folk de Jordi Bel, cofundador, compositor, guitarrista i vocalista dels barcelonins Stay, banda habitual de l’escena nacional de rock psicodèlic des de fa més de 20 anys.
El primer treball de The Leb Trip portarà per nom “Rising High EP” i ha estat produït per Daniel Wylie, exlíder i compositor de la banda escocesa de pop rock i folk psicodèlic Cosmic Rough Riders. Va veure la llum el passat 20 de novembre de la mà del propi i nou segell barceloní Flower Canyon Recordings.
El primer avançament serà ‘Time is the Enemy’, una reflexió àcida sobre el triangle vital temps-amor-fe, el videoclip i artwork del qual ha estat realitzat per Enric Chalaux (Delay Lamas, Aleppo Pine).
Com a membre de Stay, Jordi Bel ha publicat sis àlbums fins avui amb diferents segells nacionals i internacionals, realitzant diverses gires i actuacions als principals festivals del país i compartint escenari amb artistes com Liam Gallagher, Ocean Colour Scene, The Dandy Warhols o The Pretty Things.
The Leb Trip marca un punt d’inflexió a la carrera musical de Jordi amb què pretén obrir-se en canal i explorar terrenys més introspectius i acústics. Un viatge a l’univers interior amb melodies i textures més delicades i personals, amb clares influències dels clàssics de sempre com Donovan, Cat Stevens, Bob Dylan, Simon & Garfunkel, Gram Parsons, Big Star i d’altres més contemporanis com Dawes, Woods, The Shins, Vetiver…
Daniel Wylie ha estat clau en aquest sentit per produir els quatre temes seleccionats per configurar el primer EP. Els seus ‘Cosmic Rough Riders’, descoberts per Alan McGee, van arribar a vendre més de 100.000 còpies al Regne Unit del genial Enjoy the Melodic Sunshine (2001) i recentment la reedició en vinil (2022) ha arribat a ser Top 40 de vendes les llistes angleses.
El segell Flower Canyon Recordings, la seu i l’estudi d’enregistrament del qual es troben al cosmopolita barri de La Floresta (Sant Cugat del Vallès), neix com a fruit de la passió pels sons dels anys 60, 70 i 90, especialment per estils musicals com el rock, la psicodèlia, el folk, el britpop, l’alt country i el blues.
A partir d’aquesta inspiració, Flower Canyon Recordings vol ser més que un segell: un estil de vida, una manera de fer les coses; és el bon tracte amb els músics; el respecte per la creació dels artistes; el bon gust per la música allunyada de tendències condicionada per algorismes; és la calor que proporciona un entorn de natura sense estrès.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga