Hi ha projectes que neixen morts, aixafats en les seves limitacions, presos de la mediocritat de les seves intencions. Un cop d’ull a bona part de l’escena musical fa saltar les alarmes del que és inane, del que com a màxim pot ser un entreteniment casual, una anècdota a peu de pàgina. Presa, el projecte liderat per Samuel Fonseca, té els vímets exactament oposats. Presa traspua ambició, ganes de no deixar de créixer, curiositat sonora i ànsia expressiva.

Hi ha alguna cosa a les cançons d’aquest “Caza Alcance”, la primera referència de Presa per a Humo Internacional, i, sens dubte, la seva publicació més rodona i ambiciosa fins avui, que deixa entreveure un delicat equilibri entre el romanticisme i el salvatgisme , entre la reflexió i la catarsi. Potser és aquest estrany hit de post punk tens que és “Puerta abierta”, trencat i lliure, que exemplifica a la perfecció com hibridar la tradició no wave amb un so rabiosament contemporani. Potser és aquesta lletania que lentament esdevé en catarsi que porta el nom de “Torre de plata”, la qual un hipnòtic riff de baix es repeteix obsessivament mentre Fonseca porta les seves capacitats vocals al límit. O potser és aquesta reescriptura del rock industrial contemporani subjacent a l’estremidora “La espiral”. O potser és l’ambició creativa que conté aquest viatge entre el noise i l’spoken word que fa que “Sombra” brilli amb llum pròpia.

Es podrien esmentar referents, des de Birthday Party i DNA fins a Puce Mary o Cremation Lily, però quedar-nos-hi seria acotar massa la creativitat d’un projecte que beu de fonts que van molt més enllà del rock o l’electrònica. La lírica de Fonseca, delicada i espiritual, arreplega des del mateix títol la tradició poètica que viatja de San Juan de la Cruz a Cirlot, en un intent de capturar l’essència mateixa del projecte. “Caza Alcance” resumeix una elevació espiritual suïcida cap a la catarsi, com la d’un Ícar contemporani que despulla la seva fragilitat amb el soroll esfereïdor de la màquina de fons.

Totes les cançons, delicadament produïdes per un Willy Christoulas (Somos la Herencia) en estat de gràcia mostren lucidesa creativa i ambició interpretativa. Presa és un projecte que transcendeix el contextual, l’insubstancial, perquè s’atreveix a mostrar simultàniament el costat més delicat i el perfil més salvatge. Fonseca, acompanyat dels seus inseparables Santiago i Charly, explora les tensions entre gèneres, entre la història del rock underground i l’electrònica contemporània, entre una noció amplíssima del que és la cançó d’autor i els sons més experimentals. Tot es conjura per a un viatge emocional duríssim cap a la catarsi física, en una cerimònia mística. “Caza Alcance” estarà disponible a totes les plataforma i en una limitadíssima edició en casset.