Bandes
“Leoncio Badía”, primer avançament del nou LP dels Futuro Terror, que se separen
Diverses notícies en una. La primera és que Futuro Terror ens presenten “Leoncio Badía”, el single d’avançament del que serà el seu nou LP, “Presente”, que estarà als carrers el 20 d’octubre en una edició limitada en vinil de 12”. La segona és que Futuro Terror se separen, ho deixen. La tercera és que faran un concert de comiat el 22 de desembre a la sala Copérnico, a Madrid, al costat dels seus amics de Sudor. La quarta és que la prevenda del vinil de “Presente” ja està oberta.
Superada la muntanya russa d’emocions d’aquestes tres notícies, hi anem per parts. “Leoncio Badía” és el tema amb què s’obre “Presente”, un disc de 7 cançons que ens torna als Futuro Terror que sempre vam voler, que necessitem, que en aquests 11 anys ens han acompanyat, sempre presents malgrat haver-se’n situat (també sempre) elegantment al marge de la voràgine de la indústria. “Presente” serà el cinquè àlbum de la banda, el cinquè en una trajectòria impecable en què no ha sobrat ni un disc, ni un sol tema, en la intersecció perfecta de punk, pop, i les millors lletres que s’han vist a Espanya en molt de temps.
Per compondre i gravar “Presente” Futuro Terror s’han pres el seu temps. Ho han gravat en dues tandes diferents i en dos estudis diferents (Harrisound amb Alex Román i Millenia amb Diego Escriche), i ha estat barrejat per Jose Pazos. El disseny de l’edició en vinil és obra de Óscar Mezquita. Tot a València, tot queda a casa.
La portada de “Presente”, com la del seu single d’avançament, és negra, és el no-res, tot s’apaga. Estant, com està, el terror en el present, el futur ja no existeix, el futur ja és aquí, i ja no hi ha lloc a Futuro Terror. No és possible un comiat més íntegre que aquest.
Tot i que moltes vegades Futuro Terror ha estat etiquetat com a “post-punk” aquesta és la primera vegada en què realment les cançons mostren una clara intenció en aquesta direcció, deixant enrere les estructures clàssiques, progressions i mottos del punk i del pop per endinsar-se en altres territoris. “Leoncio Badía” n’és una mostra.
Cadascuna de les cançons de “Presente” té una història, però per ara ens centrarem en aquest avaçament Leoncio Badía, que llegeixi la premsa ho haurà vist, va ser un republicà a qui van encarregar enterrar els represaliats a les fosses comunes de la duríssima repressió que va tenir lloc a la Comunitat Valenciana a les acaballes de la guerra. Leoncio es va preocupar d’afegir a cada cadàver algun element personal perquè, si algun dia en el futur algú recuperava aquests cossos, pogués identificar els seus familiars. Un gest a cegues d’un home que va triar arriscar-se per un futur que potser ni tan sols arribaria a conèixer mai. I amb aquesta elegia a Leoncio, Futuro Terror torna una vegada més els peus a la terra enmig del mar de mentides, llocs comuns i soroll que embarulla el nostre dia a dia.
“Leoncio Badía” ja es pot escoltar a totes les plataformes, aquí els enllaços. El vinil de “Presente” es pot comprar en prevenda a la web de Humo Internacional. I les entrades per al concert a Copérnico són a la venda aquí.
Bandes
CRIM anuncia la seva separació indefinida després de 17 anys de trajectòria
La banda de punk de Tarragona posa punt ia part a una història que l’ha fet recórrer 22 països, creuar dues vegades l’Atlàntic i compartir escenari amb alguns dels seus grans referents.
CRIM, una de les bandes més destacades del punk sorgit a Tarragona durant la darrera dècada i mitja, anuncia la seva separació indefinida després de 17 anys de trajectòria. El grup ha comunicat que aturarà la seva activitat com a banda després d’una última etapa que s’estendrà durant el que queda del 2026 i tot el 2027, amb una sèrie de concerts especials que els portarà novament a sales, festivals i escenaris de diferents formats, tant a casa com fora de les nostres fronteres.
El que va començar el 2010, quan quatre companys de pis de vint-i-pocs anys van decidir començar a fer música junts dimecres a la tarda, va acabar convertint-se en una aventura que difícilment podien imaginar en aquells primers assajos. CRIM ha construït des de Tarragona una trajectòria basada en l’autogestió, la independència i una manera pròpia d’entendre la música, creixent des d’aquells primers concerts davant d’una desena de persones fins a convertir-se en una banda amb seguidors a banda i banda de l’Atlàntic.
Durant aquests 17 anys, el grup ha recorregut 22 països, creuat dues vegades l’Atlàntic i girat amb algunes de les bandes que van marcar la seva adolescència, a més de compartir cançons i escenaris amb molts dels artistes que un dia en van ser els referents.
La seva història també és la duna banda que va decidir fer les coses a la seva manera. Des dels seus començaments com una petita microcooperativa instal·lada en una antiga granja, on ells mateixos enregistraven la seva música, fabricaven samarretes i gestionaven els seus propis concerts, fins a la posterior col·laboració amb HFMN, que els va permetre continuar creixent sense renunciar a aquesta filosofia independent que sempre ha definit CRIM.
En el comunicat de comiat, el grup reivindica especialment el paper que han tingut durant tots aquests anys les ràdios i els segells independents, que consideren fonamentals perquè la seva música pogués trobar el seu espai al marge dels grans circuits de la indústria.
La decisió arriba després de més d’una dècada i mitja d’activitat ininterrompuda. Els mateixos membres de CRIM reconeixen que les exigències d’una indústria cada cop més gran han acabat fent difícil mantenir l’equilibri amb què han desenvolupat la seva carrera durant tots aquests anys.
Però aquesta no serà una desaparició immediata.
CRIM vol tancar aquesta etapa al capdamunt, i per això prepara una última successió de concerts durant 2026 i 2027, començant per la seva propera gira per Llatinoamèrica. Hi haurà concerts especials en sales petites, actuacions en espais de major format, festivals i esdeveniments de tota mena, que s’aniran anunciant progressivament a mesura que quedin confirmats.

Perquè si algú els hagués dit aquell primer dia que, anys després, CRIM hauria creuat dues vegades l’Atlàntic, recorregut 22 països, girat amb alguns dels seus herois d’adolescència i aconseguit que alguns acabessin cantant les seves cançons, probablement la resposta hauria estat la mateixa que ells recorden ara: no s’ho haurien cregut.
Després de 17 anys, CRIM decideix aturar-se. Indefinidament.
Però no sense abans acomiadar-se de tots aquells que han format part del camí: els qui han omplert una sala, comprat un disc o una samarreta, organitzat un concert, ofert un lloc on dormir, tatuat algun motiu relacionat amb la banda o simplement els han dit que una de les seves cançons els va canviar la vida.
La darrera pàgina encara no està escrita.
Com ells mateixos diuen: algun dia, no sabem quan, tornarem
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
