Novetats discogràfiques
Dream pop de llums i sombres al nou EP de julia amor “recuerdos y promesas”

julia amor torna amb “recuerdos y promesas”, EP en què continua amb el so synth electrònic i ballable que la caracteritza: un pop de contrastos en què melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors més profundes. Després d’un primer disc amb què Julia pretenia narrar la seva relació amb l’amor i les seves conseqüències, el seu nou EP “recuerdos y promesas” arriba d’una manera molt més lleugera i intuïtiva. Aquestes 4 cançons són idees i sensacions que s’han quedat al cap com un ressò interminable. Pensaments obsessius i fantasies sobre una possible fuita, sempre amb una mirada malenconia aferrada al passat. Sempre buscant una veritat reconfortant on poder refugiar-se de tot el soroll constant, observa, es pregunta i es qüestiona la realitat i la seva pròpia percepció.
Abraçant la sensibilitat i la tristesa, julia amor es mou amb comoditat en un pop de contrastos en què melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors, profundes i superficials, sent capaç de fer-nos ballar mentre ens enfrontem al que ens fa més vulnerables i celebrar la nostàlgia al ritme de sintetitzadors i caixes de ritmes. Julia amor és capaç de marcar-nos el camí a la llum enmig de la foscor. És una joia pop que en plena pandèmia va llançar les primeres cançons davant la necessitat de parlar d’estimar amb por, i trencar una llança a favor de la sensibilitat com una arma de transformació molt poderosa.
Les quatre cançons que conformen l’EP es desenvolupen dins d’un dream pop de llums i ombres, introspectiu i cluber. Si bé una altra vegada “recuerdos y promesas” es troben més properes a l’eurodance i els nous corrents electrònics, Ciudad Gris i Como una Foto s’acosten a la cançó clàssica d’una cançó pop.
La producció, novament portada per Chri Blau i Sergio Pérez, acompanya els seus dubtes i contradiccions al ritme frenètic del baix i la caixa de ritmes, que mantenen la sensació de carrera, augmentant cada vegada més fins al final. Amb aquest nou EP, l’artista es reinventa en un pop més alegre i lluminós.
Foto: julia amor per Marc Luguera

Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga