Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN fan sonar “l’Al·larma” amb el seu nou disc

Publicat fa

2 anys concretament

17/12/2024

Per

Arni

Després d’un any ple de singles, col·laboracions inesperades i un estiu de bolos intensos, Al·lèrgiques al Pol·len tornen per remoure-ho tot i deixar clar que tenen una veu que mereix ser escoltada. El passat 29 de novembre van estrenar el seu quart àlbum, “AL·LARMA”, un nou LP amb 11 temes carregats d’energia, que promet sacsejar l’escena musical catalana i fer-nos vibrar amb el seu estil que barreja pop i rock passant-ho pel seu filtre enèrgic i innovador.

Fusionant el rock més desenfadat amb el pop electrònic i un toc provocador, “AL·LARMA” porta l’essència de les Al·lèrgiques al Pol·len a un altre nivell. En aquest progrés destaca la producció de tots els temes on la banda s’ha acompanyat d’algunxs dels/les productorxs més interessants a nivell espanyol, com ara, Cala Vento, Santi Garcia (Ultramarinos), Joan Borràs (Oques Grasses), Epona (La Plata i Depresión Sonora), o Ade (Shangay Baby i ex Hinds), que han contribuït a crear un disc potent i versàtil, amb cada cançó pensada per sorprendre i emocionar. El resultat és un viatge sonor que combina ritmes i estils sense perdre el caràcter rebel de la banda.

“AL·LARMA” és un treball que barreja estils, sonoritats i històries, amb una energia imparable. El disc és un viatge amb moments per ballar, per cantar, per emocionar-se, una declaració d’intencions del potencial del grup. Des del gamberrisme de ‘CARINYU MEU’ o ‘CUMPLICADA’, passant per l’emoció a ‘LLUNA BLANCA’ o ‘FERIDES’, fins a la màgia de hits com a ‘POETA MODERNET’ o ‘LO LO LO’, sent aquesta última una de les col·laboracions del disc. A ‘LO LO LO’ compten amb uns Figa Flawas fora de la seva zona de confort al més pur estil de Carolina Durante. L’altre col·laboració del disc són els osonencs Dan Peralbo i el Comboi, a la tendre i alhora energètica ‘BONA GENT’.

Amb “AL·LARMA”, les Al·lèrgiques al Pol·len es posicionen com una de les bandes més imprescindibles del pop-rock català, una descàrrega d’energia i emoció que ens farà cantar, ballar i, sobretot, sentir. L’àlbum que ve a posicionar a les Al·lèrgiques al lloc on fa temps els hi tocava estar: AL TRON DEL POP-ROCK CATALÀ!

Temes relacionats:allergiquesalpolen pop

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

1 setmana ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.