Novetats discogràfiques
JOIA ens presenta “Cap vent no em mou”, nou avançament del nou i esperat disc “Les Hores Mortes”
Despres de les vacances i ara que el calor de l’estiu ja afluixa i que tornen les pluges que millor que celebrar-ho amb un nou single amb videoclip del grup Joia. Es tracta del tercer single d’avançament del nou disc “Les Hores Mortes“, programat per finals d’Octubre de mà del segell barceloní Bcore, que es titula “Cap vent no em mou” i que ve acompanyat, com diem, d’un magnífic videoclip gravat a Bellver a casa d’en Eloi.
El nou avançament “Cap vent no em mou” es una cançó que parla de trobar la calma i mantenir-se fidel a un mateix, sense deixar-se portar per tot el soroll que ens envolta constantment. I el videoclip vol transmetre exactament tot això amb un seguit d’escenes i imatges quotidianes viscudes en un indret que permet el que la cançó ens evoca.
Amb un so indie rock càlid i envolvent, la cançó combina la intimitat de una guitarra acústica amb moments mes emotius on les diferents capes de cors i el grup al complet eleven l’emoció de la mateixa.
Des de ja mateix es pot accedir a la plana web de Bcore per adquirir el disc en preventa, amb un disseny espectacular, de mà d’en Joan Manel, que es el bateria de la banda, on tant ells com el segell han intentat mantenir fins al màxim la cura pels acabats i la estética que ens transmet la música dels Joia en el proper disc.

Joia són energia i sensibilitat (el seny i la rauxa 2.0?). L’Eloi, el Joan Manel, l’Uri i el Nil són els integrants d’aquest projecte que neix per rescatar les cançons que s’havien anat acumulant en un calaix. Són una banda catalana de l’escena alternativa que destaca per un so a cavall entre el rock, l’emo i l’indie. El grup aposta per l’autogestió i l’esperit «fes-t’ho tu mateix» a l’hora de compondre, produir i dissenyar la seva pròpia identitat visual, i per la necessitat de fer-ho al costat dels amics.
El grup naufraga entre la cridòria i la intensitat de la particular veu de l’Eloi, i l’emoció de les seves lletres; una combinació perfecta per poder gaudir-ne tant en la intimitat dels auriculars com en directe, on la sensació que es crea s’assembla més a una celebració comunitària al voltant de la música que no pas a un concert a l’ús. Si poséssim Extremoduro, Basement, Nueva Vulcano i Title Fight en una batedora, segurament no en sortiria Joia, perquè, tot i ser alguns dels seus referents, ells sonen frescos, originals i contundents.
Aquest 2026 ha estat el seu any. Després de fer més de vint bolos l’any 2025, aquest any han passat la primera meitat de l’any entre els escenaris i l’estudi, on han preparat el seu primer disc. Aquest disc s’entén com la gran carta de presentació d’un dels grups més interessants de la nova escena underground catalana.
Novetats discogràfiques
“Dos criaturas”, el nou LP dels granadins RAMPER es mou entre el post-metall i el shoegaze
La trajectòria de Ramper va seguir una línia calmada però sempre ascendent des de la seva fundació, el 2017, fins al llançament de “Solo Postres” al setembre de 2024. Aquest àlbum, segon LP de la banda granadina conformada per Álvaro, Ángel, Antonio, Elvira i Joserto, culminava tota una sèrie de ronden. El disc trobava la seva grandesa en la mesura col·lisió entre mons una mica aliens: d’una banda, les seves influències a mig camí entre el shoegaze i el post-metall; de l’altra, els imaginaris folklòrics que els han vist créixer. El resultat va ser un artefacte força insòlit, un treball gairebé paisatgístic que aviat es va obrir camí com un dels llançaments més suggeridors, emotius i plens de força del panorama nacional el 2024.
“Solo Postres” responia amb eloqüència a la pregunta per la identitat de Ramper, el conill blanc darrere del qual la banda portava corrent des que tenia memòria. Aquell, doncs, va ser el final de res. Com a mínim, una cadència en la manera de treballar. Resposta la qüestió fonamental, quedaven al tinter preguntes una mica més elementals, però no per això menys complexes. I ara, què?, semblen dir-se a si mateixos els membres de Ramper sota la superfície de “Dos criaturas”, el seu tercer i misteriós LP, conformat exclusivament per dues —com no podia ser altrament— llargues cançons.
Com ells mateixos reconeixen, cadascuna sembla respondre al tancament d’una manera determinada de pensar la música, com si la història de Ramper hagués tingut dos capítols i es regirés, ara, a la recerca d’un tercer. “Para cenar” acumula capes de so guitarrer i ens torna a les textures-distorsió de “Nuestros primeros deseos”, el primer disc del grup. Per la seva banda, “Coro de la mañana” és l’extensíssim i preciosista colofó de la mirada grandiloqüent darrere de “Solo postres”, l’ambició prometeica del qual sembla disparar-se a través del cel. La incorporació dels vents en aquest segon tema també dóna compte del trajecte d’una banda cada vegada més rica, sempre revoltosa en les seves exploracions i curosa fins a l’extrem en l’execució. A la seva manera, “Dos criaturas” opera com a retrat robot d’un passat que busca projectar-se, com una ombra a punt d’esclatar, cap a les profunditats del futur. Ramper es recorda el que ha estat per enfrontar-se en condicions a les demandes del que vindrà.
‘Dos criaturas’ ja està disponible per a l’escolta a totes les plataformes, i en format físic en vinil de 12″ a la botiga de Humo Internacional.
Adrián Viéitez
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
