Connect with us

Novetats discogràfiques

“…y en paz la oscuridad” nou disc de la banda de post hardcore Ànteros

Publicat fa

el

Es tendeix a catalogar com a broma les coses que no es prenen massa seriosament. Una mica d’això hi podria haver als inicis dels Ànteros. Cinc amics que s’ajunten per passar-ho bé i gaudir de gustos comuns, poques pretensions i moltes rialles a la furgoneta. Entre mig d’altres projectes, ex-projectes de renom i fins i tot un que aprenia a tocar el seu instrument.

Grup barceloní amb membres de Syberia i Erroma, així com exmilitants de Toundra, Minor Empires i Krilin, van editar el seu primer àlbum, “Cuerpos Celestes” (radix Records, 2017) juntant les influències de tots els seus components sota un so que beu del posthardcore, el metall, el postrock i el progressiu.

Ànteros van agrupar cin cançons sota el nom de “Lunas” que, després d’un any i un petit canvi de formació, va acabar derivant en “…y en paz la oscuridad”, el seu primer disc llarg per al qual van regravar els temes de l’EP i en van afegir d’altres que complementaven un encertat treball i que els va servir per tocar en festivals com el Resurrection Fest, Download Madrid, AMFest o girar per tot Europa, acabant amb un històric sold-out a Barcelona.

Després d’esgotar tres edicions diferents en vinil del seu primer LP en les seves respectives edicions europees i després d’un temps de descans per compondre nou materfial, la seva esperada tornada es diu “Cuerpos Celestes” i està editat per Aloud Music.

Gravat entre Galícia i Barcelona en plena pandèmia, a les ordres de Carlos Santos i Jorge Mur, el segon treball dels Ànteros es mostra imparable des de l’inici, liderat pel joc de veus que Endika Pikabea i Rubén Martínez han desenvolupat, i que juga al contrast entre els crits i la melodia, entre la foscor i la llum, entre l’estrip, la ferida i la curació.

A les lletres inspirades i gairebé agòniques, se suma l’increïble treball instrumental on Ànteros demostra múscul i que frega aquí la perfecció, permetent fer-se amb els seus referents internacionals i amb un so a l’altura de molt poques bandes. Estem parlant, sens dubte, d’una de les produccions de post-hardcore / screamo més impressionants que s’editarà a Europa durant aquest any.

Ànteros mai van deixar de passar-ho bé però ara s’han posat seriosos. “…y en paz la oscuridad” és un treball impactant i necessari en un any terrorífic, un treball que ens permet buscar esperança en el lloc més fosc en el qual hàgim estat mai.

Novetats discogràfiques

KALI llança nou EP “Maltman and Effie”

Published

on

By

La cantant, compositora, multiinstrumentista i productora de 17 anys KALI publica el seu EP “Maltman and Effie” a través de Nettwerk. Al llarg de les 6 cançons del projecte, KALI afegeix a la seva ja àmplia paleta de sons que va mostrar per primera vegada amb el seu EP de debut “CIRCLES” publicat l’any passat. “Maltman and Effie” pren el seu nom de la intersecció de Los Angeles on van tenir lloc molts dels records que van formar el projecte, desplegant sis històries cinematogràfiques de la intensitat adolescent dels alts i baixos de les relacions.

Juntament amb el llançament de l’EP, KALI comparteix el vídeo del tema destacat “Insomnia”, que una vegada més mostra l’artista compartint la pantalla amb un personatge que porta la màscara de llimac, un personatge que s’ha convertit en un element simbòlic característic al llarg dels darrers llançaments de KALI.

Parlant del nou EP i del significat de la màscara de llimac, KALI diu: “Vaig comprar la màscara de llimac per caprici un mes abans de fer les cançons que es van convertir en Maltman and Effie. Era el tipus d’objecte que veia i sabia que tenia que tenir. Vaig començar a portar-lo com un truc de festa perquè pateixo d’ansietat social, com tothom de la meva edat. Quan vaig acabar la maqueta de l’EP, vaig començar a adonar-me que les cançons parlaven més de mi mateixa i de les meves inseguretats que de les circumstàncies físiques que em van permetre arribar a aquest punt d’introspecció, juntament amb el títol, Maltman and Effie, el llimac representa la meva consciència cínica però monstruosa, que barreja tant la meva llum com la meva foscor, cosa que també es correlaciona amb la meva identitat de gènere ambigua El títol prové d’un carrer de Silverlake, però al meu cap sona com si “Maltman” fos la meva autopercepció desviada i negativa, mentre que “Effie” és la meva estabilitat desenfadada. La màscara de llimac representa la unitat als oposats”.

KALI, una mena de prodigi, va créixer tocant en recitals i versionant cançons dels Beatles, prenent classes particulars amb professors de música, anant a programes musicals extraescolars i fins i tot prenent classes magistrals de composició per alimentar la seva passió. Intuïtiva i entusiasta, es va aprendre per si mateixa a fer servir el Garageband i va començar a escriure i fer demos de cançons que després ensenyaria a la seva primera banda. Els seus arranjaments d’indie-surf, sincers i propers, van atraure multituds adolescents i suades a locals com The Smell i The Viper Room, i la van portar al seu treball en solitari com KALI, el segon treball del qual arribarà aviat a través de Nettwerk.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.