Novetats discogràfiques
Aloud Music edita el nou disc dels ROKO BANANA
Fins que surti el sol (Aloud Music/Saltamarges, 2024), el tercer disc de ROKO BANANA, és un treball coeditat per Aloud Music i Saltamarges. Està disponible en format físic, en una edició limitada en vinil de color vermell, i en plataformes digitals que podeu aconseguir aquí.
La seva presentació a Porqueres, l’11 de maig, va penjar el cartell de “no hi ha entrades”. Aquest estiu podrem gaudir del seu directe a Vidreres, a Actitud Fest, ia Flix, al Festival Pingüí.
“Fins que surti el sol” són set cançons que, d’alguna manera, ens fan preguntar-nos quantes emocions hi pot haver. Acabes d’escoltar-les i et planteges que hi vols tornar. Perquè d’alguna manera ja acabàvem de fer-ho amb els avenços, ara que prenien un altre sentit, en conjunt, amb la resta del disc.
Hi havia aquest somriure que ens sorgia amb “El cel“, perquè reconeixíem al nostre voltant aquelles persones que semblen fer-ho tot fàcil, que desfeien aquesta innecessària complexitat que hi és per costum. O la que buscava d’alguna manera “Un dinar dels que s’allarguen”, amb el seu missatge amable, que convidava a gaudir de les coses petites i quotidianes. Però també hi ha aquest estremiment que es produeix en escoltar “Fins que surti el sol“, que evoluciona segons la persona, el moment…
Sensacions que podríem fer les nostres, perquè ROKO BANANA parla d’aquesta solitud que d’alguna manera ens aguaita, en un ambient cada cop més deshumanitzat. En parlen, però no s’enfonsen, no es queden en la idea que qualsevol passat va ser millor. La seva aposta és mirar endavant, buscar alguna cosa millor, més justa, encara que l’esperança pugui ser una arma de doble tall.
Dubtes i contradiccions que no impedeixen que ROKO BANANA es plantegen les seves cançons com una forma de gaudir de la música de la manera més essencial, pel plaer de crear-les, de deixar-se emportar per certs arranjaments, per una melodia i un ritme que van fluint més allà de gèneres. Podríem dir que el que és seu és indie rock, des del sentit original, més primitiu del terme? Tenen alguna cosa d’aquella paraula, de quan va sorgir d’aquell rock alternatiu, tan sensible, de guitarres desenfrenades, que sense cap rubor es deixen endur per altres estils. Perquè sí,
Roko Banana pot contenir traces experimentals, d’emo, de math rock…
ROKO BANANA va gravar fins que va sortir el sol als Estudis Santa Pau i Olivera, amb Pau Brugada a la barreja i la producció, i amb Victor García (Ultramarinos) a la masterització.
Novetats discogràfiques
LAMBRINI GIRLS tornen més punk, més ferotges i més incendiàries amb “Bang Bang Bang” i anuncien el seu segon àlbum
El duo punk Lambrini Girls anuncia el seu segon àlbum, “No Refunds”, que veurà la llum el 15 de gener a través de City Slang, acompanyat del seu nou single “Bang Bang Bang” i el seu corresponent videoclip.
Després de l’aclamat debut del 2025, “Who Let The Dogs Out”, “No Refunds” mostra Phoebe Lunny (veu/guitarra) i Selin Macieira-Boşgelmez (baix) de tornada amb un disc més fosc i cada vegada més urgent, concebut per a un món que, en les seves pròpies paraules “ha anat encara pitjor”. La banda manté un impuls imparable gràcies a una combinació poderosa de crítica social mordaç i un sentit de l’humor tan esmolat com corrosiu.
La primera mostra de “No Refunds” va arribar a principis d’aquest any amb “Cult of Celebrity”, que contraposa deliberadament el seu ajust furibund de comptes amb la cultura de la celebritat amb un dels seus temes més comercials i orientats al pop fins ara. Ara arriba “Bang Bang Bang”, una pista nova d’un disc que porta la ferocitat marca de la casa cap a territoris nous i inesperats. L’últim single fa més llenya al foc i deixa entreveure un àlbum en què Lambrini Girls afilen encara més el seu atac sense perdre gens ni mica d’aquesta energia instintiva i vital que les caracteritza.
“El duo britànic anuncia “No Refunds”, el seu esperat segon àlbum, i llança ‘bang bang bang’, un nou cop de puny de punk industrial, crítica social i humor corrosiu”
“Bang Bang Bang” explica, en paraules de Phoebe, “la història, intel·ligent i possiblement familiar, d’un home que ha estat venerat com una figura semblant a Crist, però també com el diable mateix”.
Dirigit per Harv Frost, el videoclip captura Lambrini Girls en la seva versió més visceral. Fines ràfegues de llum travessen una habitació en penombra. A mesura que avança el tema, també creix el caos, fins que l’espai arriba al punt d’ebullició entre gots de pinta fets miques i moviments frenètics. El resultat condensa lenergia crua i confrontativa de la banda en una descàrrega claustrofòbica.
“No Refunds” s’enfronta sense embuts a una llarga llista d’horrors contemporanis, des del genocidi i el feixisme fins a l’auge de la intel·ligència artificial, els drets reproductius i la caiguda als racons més tèrbols de l’anomenada ‘manosphere’ o ‘manosfera’. I tot plegat mentre amplia l’univers sonor que va convertir el debut de Lambrini Girls en un disc tan memorable. El punk industrial conviu amb moments immediats propers al pop, línies de baix anguloses i sorprenents dosis de vulnerabilitat, mentre el duo combina les seves cançons més combatives amb aquest humor negre i aquesta agudesa que ja s’han convertit en una de les seves senyes d’identitat.
L’evolució de l’àlbum arriba després d’un període especialment complicat per a totes dues integrants. Selin es va apartar de les gires a finals del 2025 després de patir un fort desgast que va acabar desencadenant un episodi maníac com a símptoma del seu trastorn bipolar, mentre que Phoebe va patir una lesió cerebral durant la primera gira de la banda per Austràlia. Les dues experiències van obligar el duo a enfrontar-se al cost físic i emocional d?una trajectòria que s?havia disparat a una velocitat vertiginosa des de la seva aparició. Una situació que, en darrera instància, va reforçar el seu vincle amb la banda i amb la música que estaven creant.
L’ascens meteòric de Lambrini Girls ha continuat al llarg del 2026, amb actuacions en alguns dels festivals més grans i influents del món, entre ells Bonnaroo, Pukkelpop, Lowlands, Rock A Seine, Oya, Way Out West, Flow i Primavera Sound. El 2027, el duo portarà el nou àlbum a la carretera amb una extensa gira de concerts com a caps de cartell pel Regne Unit i Europa. Més avall pots consultar totes les properes dates.
Des de la publicació del seu debut, Lambrini Girls han passat de ser una de les bandes punk emergents més incendiàries del Regne Unit a convertir-se en una autèntica força internacional sobre els escenaris, aconseguint el número 16 de l’Official UK Album Chart. Posteriorment han recorregut el Regne Unit, Europa i Amèrica del Nord, portant el seu explosiu directe a festivals de tot el món, entre ells Glastonbury, Reading & Leeds, Roskilde, Rock Werchter i Riot Fest.
El duet s’ha convertit també en una presència habitual del panorama cultural, protagonitzant portades i reportatges a mitjans com Kerrang!, NME, DIY, Gay Times, Dazed, The Times i Teen Vogue, a més de comptar amb un important suport de BBC Radio 6 Music i de les principals plataformes DSP. La seva gira britànica com a caps de cartell de novembre del 2025 va esgotar totes les entrades, mentre que els seus concerts a Londres van passar de la Scala al Brixton Electric i posteriorment al Kentish Town Forum en poc més d’un any.
Lambrini Girls han rebut elogis i mostres d’admiració de figures com Kathleen Hanna, Bikini Kill, Iggy Pop i Sleater-Kinney, a més de compartir escenari amb IDLES, Amyl & The Sniffers i molts altres artistes.
Escolta ‘Bang Bang Bang’ més amunt, consulta a continuació tota la informació sobre No Refunds i les properes dates de directe, i roman atent a les novetats de Lambrini Girls, que arribaran ben aviat.
PRE-ORDER nou disc “No Refunds”
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
