Anabel Lee, la banda de Terrassa toca tots els pals, explota totes les seves referències a la posada de llarg del seu primer àlbum titulat igual que el nom de el grup. Un debut en què Borja, Víctor, Perdi i Jordi deslliguen el potencial que s’entreveia en els singles “Cabezas de Cartel”, “Sobran Defectos” i “La Mejor Canción del Año”, amb una força sorprenent per a un grup novell que advoca per un so de clara inspiració britànica, amb una interpretació del so post-punk i new wave.

Anabel Lee han demostrat una determinació irreductible traduïda a l’enèrgica actitud que emanen les seves cançons. Els Anabel Lee és un compendi d’11 talls d’un so rabiós i urgent, melodies d’intenció popera que enganxen des de la primera escolta, lletres amb continguts enganxosos per cantar-les a ple pulmó. Himnes d’un grup festivaler, carn de directe, que incita a ballar amb temes ràpids, directes i molt intensos.

11 temes que suposen una reivindicació de el so punk-pop més desacomplexat, que incita a la dansa

Les lletres i temàtiques són un dels punts forts de el disc, a més dels seus tres hits previs, peces autoconscients de la seva pròpia visió com a grup DIY a la qual cal afegir la divertida “Plaza Mayor”, ofereixen un repertori en el qual trobem desamors com “Deberías Estar Conmigo” (nou single i vídeo), “Qué quieres de mí” i “Cuando despiertas”, nihilisme i buits existencials a “Tardes muertas” i “Quizás te espere (Igual que Ayer)” , històries quotidianes de personatges entranyables com “Un Monstruo viene a verme”, i fins i tot s’atreveixen a parlar sobre ansietats com la pesadillesca “Terrores Nocturnos”. Unes cançons en les que és molt fàcil sentir connexió i identificació.

Aquest disc homònim en el qual trobem reminiscències sonores de treballs de Peter Hook, Pete Shelley o Jarvis Cocker com influències més recognoscibles, veu la llum a través d’Ártica i compta amb la participació del productor i enginyer de so Carlos Hernández Nombela que ha treballat en discos de bandes consagrades com Triángulo de Amor Bizarro, Carolina Durante, Airbag, Pereza, Los Planetas, Najwa Nimri o Sidonie entre d’altres.