Connect with us

Novetats discogràfiques

Ni indie, ni punk: Anabel Lee. La banda catalana presenta el seu àlbum debut de títol homònim

Publicat fa

el

Anabel Lee, la banda de Terrassa toca tots els pals, explota totes les seves referències a la posada de llarg del seu primer àlbum titulat igual que el nom de el grup. Un debut en què Borja, Víctor, Perdi i Jordi deslliguen el potencial que s’entreveia en els singles “Cabezas de Cartel”, “Sobran Defectos” i “La Mejor Canción del Año”, amb una força sorprenent per a un grup novell que advoca per un so de clara inspiració britànica, amb una interpretació del so post-punk i new wave.

Anabel Lee han demostrat una determinació irreductible traduïda a l’enèrgica actitud que emanen les seves cançons. Els Anabel Lee és un compendi d’11 talls d’un so rabiós i urgent, melodies d’intenció popera que enganxen des de la primera escolta, lletres amb continguts enganxosos per cantar-les a ple pulmó. Himnes d’un grup festivaler, carn de directe, que incita a ballar amb temes ràpids, directes i molt intensos.

11 temes que suposen una reivindicació de el so punk-pop més desacomplexat, que incita a la dansa

Les lletres i temàtiques són un dels punts forts de el disc, a més dels seus tres hits previs, peces autoconscients de la seva pròpia visió com a grup DIY a la qual cal afegir la divertida “Plaza Mayor”, ofereixen un repertori en el qual trobem desamors com “Deberías Estar Conmigo” (nou single i vídeo), “Qué quieres de mí” i “Cuando despiertas”, nihilisme i buits existencials a “Tardes muertas” i “Quizás te espere (Igual que Ayer)” , històries quotidianes de personatges entranyables com “Un Monstruo viene a verme”, i fins i tot s’atreveixen a parlar sobre ansietats com la pesadillesca “Terrores Nocturnos”. Unes cançons en les que és molt fàcil sentir connexió i identificació.

Aquest disc homònim en el qual trobem reminiscències sonores de treballs de Peter Hook, Pete Shelley o Jarvis Cocker com influències més recognoscibles, veu la llum a través d’Ártica i compta amb la participació del productor i enginyer de so Carlos Hernández Nombela que ha treballat en discos de bandes consagrades com Triángulo de Amor Bizarro, Carolina Durante, Airbag, Pereza, Los Planetas, Najwa Nimri o Sidonie entre d’altres.

Novetats discogràfiques

“Costumbrismo”, nou single de la banda postpunk Viuda

Published

on

By

Gota a gota, cançó a cançó, Viuda continuen el seu camí més enllà de les castanyoles i l’halo de bruixeria que els ha inspirat des que el seu esgotadíssim EP homònim, gravat el desembre del 2020, veiés la llum. Si el març d’aquest any el quartet afinava el rumb amb “Alleraná”, adaptació d’una tonada tradicional, amb aquest nou single semblen sacsejar-se i despullar-se de qualsevol rastre de debutants. A “Costumismo” no hi ha navalles ni satanisme (encara que sí un cementiri), passa per un interludi gairebé dub, i al seu interior té la força d’un hit dels que fa diverses generacions arrasaven en ràdios i televisions.

Com en els seus treballs previs, Viuda s’ho munten pel seu compte: composen, graven, mesclen i masteritzen a l’estudi de l’Elisa, a les muntanyes, “Costumismo” és l’expressió exacta del que floreix de la suma d’aquestes quatre asturianes: sense adulteracions, concessions, ni interferències de cap mena. Per això Viuda és un grup únic, inesperat, propietàries dels seus errors i dels seus encerts.

Concert a concert, sumant quilòmetres i escenaris en els seus dos anys de trajectòria, Viuda han aconseguit una poció molt especial fent fora el seu calder propòsit, entranyes, i enormes dosis de carisma. Potser és per aquesta màgia que més enllà de gèneres i etiquetes conquisten amb la immediatesa d’un sortilegi instantani.

“Costumismo” parla sobre el que t’aporten les coses mundanes, ser feliç amb poc. També fa referència a tenir present la mort, tot recordant el valor de les coses que realment tenen pes per triar en què o qui inverteixes el teu temps. Un parell de grapats de saviesa immortal en forma de cançó pop.

La portada de “Costumismo” és una fotografia analògica de la sèrie que la fotògrafa Irene Palacio va fer per a Viuda l’hivern passat, i el videoclip que l’acompanya, amb l’actuació d’Iván Arroyo, va ser realitzat per Eva Llavona, disseny de crèdits de Sara Rego, i la producció musical de l’Elisa G. Gómez.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.