Connect with us

Novetats discogràfiques

Buen Destino, la nova banda hardcore/punk de BCore, estrena el primer single

Publicat fa

el

Si no t’agrada el hardcore recargolat, sorollós i intel·ligent, no cal que segueixis llegint aquesta nota perquè el que Buen Destino ofereix al seu primer disc no és per a tu. Establits a Barcelona des del 2020, els quatre membres que donen vida a aquesta nova banda no són uns nouvinguts: Runa, Jack Torrance, It’s Not Not, Standstill, Omega Cinco, Read My Lips o Vòrtex són algunes de les formacions on han militat Carlo Pavia, Rubén Martínez, David François i Àlex Fernàndez. Totes tenien alguna cosa en comú: la ràbia.

Si hi ha discos que són producte d’un moment, n’hi ha d’altres que són atemporals: pertanyen a un estil, no pas a una època. En aquest segon segment hi ha Buen Destino, les influències reconegudes del qual recorren d’un extrem a un altre l’espectre de la música incòmoda: Killing Joke, Discharge, Converge, Jesus Lizard, Daughters, Dead Cross, Breach o His Hero is Gone.

Gravat i barrejat per l’omnipresent Santi García a Ultramarinos a la primavera del 2022 i masteritzat poc després als AudioSiege Studios de Portland (EUA) per Brad Boatright –guitarrista i vocalista dels mítics From Ashes Rise, a més d’haver masteritzat discos de Obituary, Poison Idea, Torxe o Corrosion of Conformity, per citar només uns quants dels milers de projectes que han passat per les seves mans–, les dotze cançons que componen el debut de Buen Destino amb prou feines arriben a la mitja hora de durada. Durant aquest obrir i tancar d’ulls, un té temps de sobres per fer-se ferides amb les punxegudes guitarres de Rubén, omplir-se les orelles de blaus amb la bateria de David i arribar fins a l’asfíxia amb els versos en flames dels creients, espai o la caòtica Les virtuts del Primer Món.

Ha calgut passar enrere les pàgines del catàleg de BCore fins arribar a l’últim disc d’ALL ILL, Symbols Of Involution, –editat el gener del 1999, fa gairebé 24 anys–, per trobar una referència tan enfadada, explosiva i punxant com aquest àlbum. Qualitat extrema.

Foto de Carles Carabí

Novetats discogràfiques

El Ferrari de Cala Vento

Published

on

By

Cala Vento publica el tercer avançament del seu nou disc. Ferrari és una cançó total que uneix els tres pilars de la música: energia, emoció i missatge.

Són molts els punts de trobada entre la cultura automobilística i la cultura musical, atès que els vehicles motoritzats amb rodes han tingut i tenen un gran impacte a la nostra cultura popular. Al nostre imaginari col·lectiu els cotxes, els camions, les motos, adopten un simbolisme concret, una aura que dota d’una identitat singular tot allò relacionat amb ells. És precisament per això que Rosalia s’ha acostat a les motos, que Nina Personn de The Cardigans va pujar a un descapotable o que Los Inhumanos li van dedicar una cançó al Simca 1000.

Cala Vento també ha volgut dedicar un moment al món de l’automòbil, en concret a la marca Ferrari. Amb un simbolisme molt arrelat a la nostra mentalitat col·lectiva que uneix exclusivitat, luxe, èxit, velocitat, etc…, un Ferrari suposa tota una icona de la qual el Joan i l’Aleix han volgut apropiar-se en la seva nova cançó. Hi exploren les dificultats que tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les nostres temptacions ia la figura de l’èxit.

Ferrari ha estat produïda per YOUTH (Killing Joke, The Fireman), productor de grups com The Verve, Pink Floyd, The Jesus And Mary Chain, Dido… Amb ell han treballat Ferrari, Equilibri i una altra cançó que encara ha de veure la llum. També va ser la persona darrere de Teletecho i El Acecho, el doble single que va publicar Cala Vento el 2021 al costat d’Amaral.

Al videoclip que l’acompanya, podem veure una representació dels set pecats capitals, segurament, algunes de les temptacions amb què ens creuem més sovint. Ha estat realitzat per la productora L’Upuntvuit amb l’equip següent: Direcció: Manel Serrat / Ajudant de direcció: Norbert Palazón / Producció: Atzar Vilanova / Direcció de fotografia: Martí Palazón / Operador de càmera: Albert Ramírez / Foquista: Bernat Compte / Elèctrics: Cristina Ramón, Jaume Segòvia / Direcció d’art: Sandra Prat / Foto fixa: Gin Torrado / Crèdits: Joan / Cala Vent: Aleix i Joan / Talent: Iñigo Saenz, Abril Martí, Cèlia Corvillo, Daura Mangara, Nansa Macalou, Aleix , Joan, Gin Torrado, Agraïments: Ramon Magriña, Ginesta, Sara Ferran, Montgrí.

Foto principal de @gin_tc

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.