Si no t’agrada el hardcore recargolat, sorollós i intel·ligent, no cal que segueixis llegint aquesta nota perquè el que Buen Destino ofereix al seu primer disc no és per a tu. Establits a Barcelona des del 2020, els quatre membres que donen vida a aquesta nova banda no són uns nouvinguts: Runa, Jack Torrance, It’s Not Not, Standstill, Omega Cinco, Read My Lips o Vòrtex són algunes de les formacions on han militat Carlo Pavia, Rubén Martínez, David François i Àlex Fernàndez. Totes tenien alguna cosa en comú: la ràbia.

Si hi ha discos que són producte d’un moment, n’hi ha d’altres que són atemporals: pertanyen a un estil, no pas a una època. En aquest segon segment hi ha Buen Destino, les influències reconegudes del qual recorren d’un extrem a un altre l’espectre de la música incòmoda: Killing Joke, Discharge, Converge, Jesus Lizard, Daughters, Dead Cross, Breach o His Hero is Gone.

Gravat i barrejat per l’omnipresent Santi García a Ultramarinos a la primavera del 2022 i masteritzat poc després als AudioSiege Studios de Portland (EUA) per Brad Boatright –guitarrista i vocalista dels mítics From Ashes Rise, a més d’haver masteritzat discos de Obituary, Poison Idea, Torxe o Corrosion of Conformity, per citar només uns quants dels milers de projectes que han passat per les seves mans–, les dotze cançons que componen el debut de Buen Destino amb prou feines arriben a la mitja hora de durada. Durant aquest obrir i tancar d’ulls, un té temps de sobres per fer-se ferides amb les punxegudes guitarres de Rubén, omplir-se les orelles de blaus amb la bateria de David i arribar fins a l’asfíxia amb els versos en flames dels creients, espai o la caòtica Les virtuts del Primer Món.

Ha calgut passar enrere les pàgines del catàleg de BCore fins arribar a l’últim disc d’ALL ILL, Symbols Of Involution, –editat el gener del 1999, fa gairebé 24 anys–, per trobar una referència tan enfadada, explosiva i punxant com aquest àlbum. Qualitat extrema.

Foto de Carles Carabí