Novetats discogràfiques
COMIC SANS tornen amb “La venganza de los Sith”, un nou single sobre el costat fosc de l’èxit
L’èxit no sempre és un camí de roses: de vegades requereix esforços i sacrificis extra dels quals ningú et parla amb glamur. Té també un costat fosc. Si no, que ho diguin a Comic Sans. El jove quartet donostiarra ha experimentat a les seves carns les exigències de la notorietat musical, passant-se l’últim any, des de la sortida del seu aplaudit àlbum “Éramos felices y no lo sabíamos”, de concert en concert per tot el país. Gairebé cada cap de setmana una ciutat nova, a centenars de quilòmetres de casa, després de llargues rutes d’hores i hores de conducció… i de vegades a un de sol li ve de gust quedar-se al sofà dels amics que l’acullen veient “La venganza de los Sith”.
Una peça de pop-punk xop a la nostàlgia naïf habitual de la banda, amb la qual reflexionen sobre el costat més sacrificat de l’èxit
I així és precisament com es diu el single de tornada de Comic Sans: “La venganza de los Sith”, la metàfora musical perfecta del que acabem d’explicar. Un tall més proper al pop-punk que a l’habitual midwest emo que practica la banda i que tan reeixidament ha aconseguit cultivar al nostre país, en un terreny ja abonat per artistes com Yawners o Cala Vento. Un pop, això sí, xopat de la nostàlgia naïf que caracteritza Comic Sans, amb una tornada altament coreable que farà les delícies dels que assisteixin als seus directes.
Tot just un any després d’establir-se definitivament a l’epicentre del cultiu de Midwest emo al nostre país amb “Éramos felices y no lo sabíamos”, Comic Sans obren una nova etapa musical de la qual aviat coneixerem més detalls. Make emo great again!
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
