Novetats discogràfiques

Comic Sans debuten amb BCore amb “Canción triste para un asteroide”

Publicat fa

3 mesos concretament

08/11/2022

Per

Arni

Si a la música ia la vida l’actitud emo es caracteritza, entre altres coses, per l’expressió de les emocions, aleshores potser el món fluiria una mica millor si tots ho fóssim una mica més. Perquè, qui no li ha donat mil voltes al capdavant al llit quan arriba l’hora de dormir? Per ratllades diverses o per totes les coses que penses que vols fer i que després no aconsegueixes. Expressar aquests sentiments de frustració, d’angoixa o de por, per posar només alguns exemples, ens fa més humans a tots i ens connecta a través d’enllaços més reals. I és això precisament el que fa el quartet donostiarra Comic Sans, flamant última incorporació BCore, a “Canción triste para un asteroide”, la seva estrena amb el segell barceloní i primer avançamnt del seu segon àlbum: malbaratar actitud i estil emo.

La nova casa discogràfica de Comic Sans sembla feta a mida. Perquè, en paral·lel a una lírica que reflecteix la seva innocent però esmolada urgència juvenil, el quartet basc beu de referències molt de l’estil BCore. Midwest emo del cep de Tiny Moving Parts, Marietta o Mom Jeans, el ressò del qual ressona en bandes nacionals de pop-punk i indie-rock com Cala Vento o Yawners; sense perdre de vista les escenes Midwest emo i instrumental japoneses. I “Canción triste para un asteroide” il·lustra a la perfecció tota aquesta herència. Ritme urgent, capes de guitarres punxants i melòdiques, veus directes i atmosferes que ens ensenyen que tot pot canviar en un obrir i tancar dulls. El que hem dit: pura urgència juvenil.

El single d’estrena de la banda al seu nou segell anticipa el que serà el seu segon àlbum: “Éramos felices y no lo sabíamos”, que es posarà a la venda el 3 de març del 2023. I arriba acompanyat d’un videoclip editat per Enrique Novoa, confeccionat a base de nombrosos vídeos i fotografies de l’arxiu personal presos per amics i els mateixos membres de Comic Sans des dels seus inicis fins a l’estiu del 2022, en què van viatjar fins a Ultramarinos Costa Brava per gravar el seu nou àlbum.

_{^{Imatge per Enrique Novoa}}

Temes relacionats:bcoredisc comicsans

Novetats discogràfiques

El Ferrari de Cala Vento

Published

3 dies ago

31/01/2023

Arni

Cala Vento publica el tercer avançament del seu nou disc. Ferrari és una cançó total que uneix els tres pilars de la música: energia, emoció i missatge.

Són molts els punts de trobada entre la cultura automobilística i la cultura musical, atès que els vehicles motoritzats amb rodes han tingut i tenen un gran impacte a la nostra cultura popular. Al nostre imaginari col·lectiu els cotxes, els camions, les motos, adopten un simbolisme concret, una aura que dota d’una identitat singular tot allò relacionat amb ells. És precisament per això que Rosalia s’ha acostat a les motos, que Nina Personn de The Cardigans va pujar a un descapotable o que Los Inhumanos li van dedicar una cançó al Simca 1000.

Cala Vento també ha volgut dedicar un moment al món de l’automòbil, en concret a la marca Ferrari. Amb un simbolisme molt arrelat a la nostra mentalitat col·lectiva que uneix exclusivitat, luxe, èxit, velocitat, etc…, un Ferrari suposa tota una icona de la qual el Joan i l’Aleix han volgut apropiar-se en la seva nova cançó. Hi exploren les dificultats que tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les nostres temptacions ia la figura de l’èxit.

Ferrari ha estat produïda per YOUTH (Killing Joke, The Fireman), productor de grups com The Verve, Pink Floyd, The Jesus And Mary Chain, Dido… Amb ell han treballat Ferrari, Equilibri i una altra cançó que encara ha de veure la llum. També va ser la persona darrere de Teletecho i El Acecho, el doble single que va publicar Cala Vento el 2021 al costat d’Amaral.

Al videoclip que l’acompanya, podem veure una representació dels set pecats capitals, segurament, algunes de les temptacions amb què ens creuem més sovint. Ha estat realitzat per la productora L’Upuntvuit amb l’equip següent: Direcció: Manel Serrat / Ajudant de direcció: Norbert Palazón / Producció: Atzar Vilanova / Direcció de fotografia: Martí Palazón / Operador de càmera: Albert Ramírez / Foquista: Bernat Compte / Elèctrics: Cristina Ramón, Jaume Segòvia / Direcció d’art: Sandra Prat / Foto fixa: Gin Torrado / Crèdits: Joan / Cala Vent: Aleix i Joan / Talent: Iñigo Saenz, Abril Martí, Cèlia Corvillo, Daura Mangara, Nansa Macalou, Aleix , Joan, Gin Torrado, Agraïments: Ramon Magriña, Ginesta, Sara Ferran, Montgrí.

_{Foto principal de @gin_tc}