Novetats discogràfiques
Serpent treu el nou disc “Lluna Roja”
Entre la calor de les entranyes i la fredor del metall es troben les cançons del primer disc de Serpent. La seva música bé podria ser el so d’un batec dins una caixa toràcica de plom, el so d’una cosa que vol sortir i no pot, la ràbia que es conté i es deslliga a el mateix temps. El quartet format per Sergi, Eric, Fran i Marc – que potser us sonen de bandes com The Gundown, Collapse, The Anti-Patiks o Appraise – han donat a la llum “Lluna Roja” de la mà d’una llarga llista de segells amics (Bcore, La Agonía de Vivir Records, Pifia Records, Navalla Discos i Saltamarges). Anys dins el circuit punk estatal els han portat a editar un debut madur, on es veuen els fruits d’anys d’orelles ensordides.
No abaixen el pistó, encara que comparant aquest projecte amb els paral·lels o anteriors que han tingut, veiem com la ràbia es canalitza d’una altra manera, potser més elaborada però sense perdre ni ganxo, ni direcció. El post-hardcore atòmic de bandes com Fugazi, Drive Like Jehu o Hot Snakes juga amb el vessant més verinosa del punk més primigeni: Stooges, Wipers, Misfits també ressonen en un ressò misteriós, obtús i desesperat.
Sergi, també conegut com Beni dels Gundown, comença cantant que aquest món ens trencarà el cor. Ell va ser qui va iniciar el grup des de la seva habitació, qui va reclutar a Eric per als primers assajos i per gravar les bateries de la demo seminal i qui ara encapçala una banda ben greixada amb el baix d’en Marc i la segona guitarra del Fran. Sembla que la roca compacta que han creat a força d’assajos i concerts a bastions amics com el Can not Keep Us Down, l’Actitud Fest o el Saltamarges Fest, els fa resistents a la rasca del acer que es respira a l’exterior.
Serpent és una bombolla de vísceres des d’on els seus quatre integrants poden confabular al seu aire fantasies de venjança i revolució, i abocar-les cap a una realitat externa i incerta. Els llevadors d’aquest part accidentat són Xavi Escribano (Malestar Social, The Anti-Patiks) que ha gravat i mesclat el disc, i Victor García (The Unfinished Sympathy, Pau Vallvé) que l’ha masteritzat a Ultramarinos. Totes les peces semblen encaixar en un trencaclosques on també sembla necessari que hi hagi cert desencaixament. A les estructures, al so, a les bateries, a les lletres: un desfalc premeditat, una bona dosi d’energia post-hardcorera que mereix la teva atenció.
Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.
Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.
El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.
També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.
‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025
Tot això que t’explico no és mentida, és història.
El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.
El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.
Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.
“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.
Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga