Es tendeix a catalogar com a broma les coses que no es prenen massa seriosament. Una mica d’això hi podria haver als inicis dels Ànteros. Cinc amics que s’ajunten per passar-ho bé i gaudir de gustos comuns, poques pretensions i moltes rialles a la furgoneta. Entre mig d’altres projectes, ex-projectes de renom i fins i tot un que aprenia a tocar el seu instrument.

Grup barceloní amb membres de Syberia i Erroma, així com exmilitants de Toundra, Minor Empires i Krilin, van editar el seu primer àlbum, “Cuerpos Celestes” (radix Records, 2017) juntant les influències de tots els seus components sota un so que beu del posthardcore, el metall, el postrock i el progressiu.

Ànteros van agrupar cin cançons sota el nom de “Lunas” que, després d’un any i un petit canvi de formació, va acabar derivant en “…y en paz la oscuridad”, el seu primer disc llarg per al qual van regravar els temes de l’EP i en van afegir d’altres que complementaven un encertat treball i que els va servir per tocar en festivals com el Resurrection Fest, Download Madrid, AMFest o girar per tot Europa, acabant amb un històric sold-out a Barcelona.

Després d’esgotar tres edicions diferents en vinil del seu primer LP en les seves respectives edicions europees i després d’un temps de descans per compondre nou materfial, la seva esperada tornada es diu “Cuerpos Celestes” i està editat per Aloud Music.

Gravat entre Galícia i Barcelona en plena pandèmia, a les ordres de Carlos Santos i Jorge Mur, el segon treball dels Ànteros es mostra imparable des de l’inici, liderat pel joc de veus que Endika Pikabea i Rubén Martínez han desenvolupat, i que juga al contrast entre els crits i la melodia, entre la foscor i la llum, entre l’estrip, la ferida i la curació.

A les lletres inspirades i gairebé agòniques, se suma l’increïble treball instrumental on Ànteros demostra múscul i que frega aquí la perfecció, permetent fer-se amb els seus referents internacionals i amb un so a l’altura de molt poques bandes. Estem parlant, sens dubte, d’una de les produccions de post-hardcore / screamo més impressionants que s’editarà a Europa durant aquest any.

Ànteros mai van deixar de passar-ho bé però ara s’han posat seriosos. “…y en paz la oscuridad” és un treball impactant i necessari en un any terrorífic, un treball que ens permet buscar esperança en el lloc més fosc en el qual hàgim estat mai.