Novetats discogràfiques
Ni indie, ni punk: Anabel Lee. La banda catalana presenta el seu àlbum debut de títol homònim

Anabel Lee, la banda de Terrassa toca tots els pals, explota totes les seves referències a la posada de llarg del seu primer àlbum titulat igual que el nom de el grup. Un debut en què Borja, Víctor, Perdi i Jordi deslliguen el potencial que s’entreveia en els singles “Cabezas de Cartel”, “Sobran Defectos” i “La Mejor Canción del Año”, amb una força sorprenent per a un grup novell que advoca per un so de clara inspiració britànica, amb una interpretació del so post-punk i new wave.
Anabel Lee han demostrat una determinació irreductible traduïda a l’enèrgica actitud que emanen les seves cançons. Els Anabel Lee és un compendi d’11 talls d’un so rabiós i urgent, melodies d’intenció popera que enganxen des de la primera escolta, lletres amb continguts enganxosos per cantar-les a ple pulmó. Himnes d’un grup festivaler, carn de directe, que incita a ballar amb temes ràpids, directes i molt intensos.
11 temes que suposen una reivindicació de el so punk-pop més desacomplexat, que incita a la dansa
Les lletres i temàtiques són un dels punts forts de el disc, a més dels seus tres hits previs, peces autoconscients de la seva pròpia visió com a grup DIY a la qual cal afegir la divertida “Plaza Mayor”, ofereixen un repertori en el qual trobem desamors com “Deberías Estar Conmigo” (nou single i vídeo), “Qué quieres de mí” i “Cuando despiertas”, nihilisme i buits existencials a “Tardes muertas” i “Quizás te espere (Igual que Ayer)” , històries quotidianes de personatges entranyables com “Un Monstruo viene a verme”, i fins i tot s’atreveixen a parlar sobre ansietats com la pesadillesca “Terrores Nocturnos”. Unes cançons en les que és molt fàcil sentir connexió i identificació.
Aquest disc homònim en el qual trobem reminiscències sonores de treballs de Peter Hook, Pete Shelley o Jarvis Cocker com influències més recognoscibles, veu la llum a través d’Ártica i compta amb la participació del productor i enginyer de so Carlos Hernández Nombela que ha treballat en discos de bandes consagrades com Triángulo de Amor Bizarro, Carolina Durante, Airbag, Pereza, Los Planetas, Najwa Nimri o Sidonie entre d’altres.

Novetats discogràfiques
EL PETIT DE CAL ERIL torna amb nou disc després de tres anys de silenci

Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.
Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.
El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.
També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.
‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025
Tot això que t’explico no és mentida, és història.
El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.
El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.
Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.
“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.
Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga