Connect with us

Novetats discogràfiques

Els transgressors iou3R treuen el seu primer disc, “SostreterrA”

Publicat fa

el

Sé l’evolució sònica dels (lo: muêso) ja és sinònim de risc i qualitat. Poques bandes hem vist clavar-la tant en directe. Si a sobre, aquesta evolució tira cap als sorolls atmosfèrics, foscos i contundents, el resultat no et deixa gents indiferent. Actitud difícil de trobar a l’escena actual i que des de l’underground.cat ens traiem la barretina d’avant d’aquesta formació, que amb el primer disc, ja ens ha deixat fascinats i embadalits.

Després de posar punt i final a la seva anterior projecte, (lo: muêso), Juanma Medina i Raül de los Rios van decidir emprendre un projecte en el qual abocar tota l’energia acumulada i experimentar amb noves sonoritats. Així neix iou3R, un concepte més que una banda a l’ús.

Després de la incorporació de Karlos Navarro a la formació iou3R ha anat evolucionant de l’electrònica a formats més propers a el rock, noise, spacerock, krautrock, drone o postrock. Al juny va veure la llum «La Serp EP» en el seu propi segell Lapena Distel, treball que recentment van presentar a AMFest.

Ara és el torn de presentar “SostreterrA”. L’expressió “un salt al buit” cobra més sentit que mai amb l’arriscada però adrenalínica proposta del trio del Maresme. Les atmosferes es tornen més tenebroses, les agulles del vinil tremolen com mai amb les freqüències greus i les veus (en català i euskera) cobren un protagonisme que abans no tenien. Són aquestes veus, escrites per Raúl de los Rios i narrades majoritàriament per actrius de teatre, les que guien l’oient de la foscor cap a l’esperança sense perdre un gram de tensió. El desassossec de “Neved”, la lluita interna de “Me’l Duré”, la catarsi hipnòtica de “La Serp”, els pianos inquiets de “El caos”, la brillantor inesperada de “Inspiri, expiri” i el final apoteòsic de “Arima Ito Duzu” formen un conjunt incòmode que rebutja les primeres escoltes i que demana uns cascos, un ambient tranquil i una predisposició de l’oient superior a l’habitual. De debò, val la pena.

A la recentment esmentada última cançó, una veu ens resulta familiar. Karlos Osinaga, Txap, cantant de Lisabö, signa la lletra i la seva passió queda impregnada en cada segon del tema. No és pecat acceptar que, a l’escoltar-la, mirem enrere amb cert orgull i que el passat de tots els participants en aquest tema queda imprès en una cançó demolidora: Alimentando el alma has ahogado el alma. Pero yo, te amo todo el tiempo.

“SostreterrA” ha estat gravat pels iou3R entre el seu local i els estudis Siete Barbas (Poblenou, Barcelona), on ha estat mesclat i masteritzat per Sergio Picón i la pròpia banda. L’edició va a càrrec del segell Synth Vicious, de Barcelona, especialitzat en sons modulars i agitadors (al costat de la gent de BefacoSynth) absoluts de l’escena amb propostes meravelloses com el Modular Day o el ODD (One Drone Day). Aloud Music participa de l’edició amb 50 còpies que pots aconseguir a la botiga en línia del segell.

Novetats discogràfiques

Estribillo al cerebro: LA PALOMA publiquen el seu nou single “Sé lo que quiero”

Published

on

By

Hi ha cançons que s’intueixen importants des de la primera vegada que se senten. “Sé lo que quiero” n’és una: de les que saps que t’acompanyarà durant molt de temps: als concerts de La Paloma als que assistiràs i també als teus auriculars. De melodia immediatament reconeixible i tornada que s’adhereix al cervell de manera irremeiable, el tema tracta sobre “habitar un espai físic o temporal -explica la banda- que s’ha anat degradant. Passa el temps i no hi ha millora, però, per alguna raó, has de resistir i quedar-te una mica més, tenint clar que les coses canviaran”. Com sempre, el trio és capaç de trobar la tecla generacional, convertint els seus lliuraments en petits himnes.

El grup estarà presentant la cançó en directe (i tots els seus clàssics) aquest 21 de juny a Matadero Madrid en un concert al costat de Baiuca, Hinds i Error 97

“Sé lo que quiero” és el segon avançament del que serà el segon àlbum de La Paloma. El combo radicat a Madrid es va convertir en una de les sensacions més fascinants de l’escena rock nacional amb l’aparició del seu ja mític primer EP “Una idea, pero es triste” (2021). La posterior publicació el 2023 de ‘Todavía no”, el seu disc de debut en format llarg, va confirmar les expectatives dipositades al grup i li va servir per fer el salt definitiu de promesa a realitat contrastada. L’expectativa, per tant, davant la nova feina de Nico, Lucas i Juan és màxima i els singles previs no fan més que corroborar-ho.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.