Connect with us

Novetats discogràfiques

Els transgressors iou3R treuen el seu primer disc, “SostreterrA”

Publicat fa

el

Sé l’evolució sònica dels (lo: muêso) ja és sinònim de risc i qualitat. Poques bandes hem vist clavar-la tant en directe. Si a sobre, aquesta evolució tira cap als sorolls atmosfèrics, foscos i contundents, el resultat no et deixa gents indiferent. Actitud difícil de trobar a l’escena actual i que des de l’underground.cat ens traiem la barretina d’avant d’aquesta formació, que amb el primer disc, ja ens ha deixat fascinats i embadalits.

Després de posar punt i final a la seva anterior projecte, (lo: muêso), Juanma Medina i Raül de los Rios van decidir emprendre un projecte en el qual abocar tota l’energia acumulada i experimentar amb noves sonoritats. Així neix iou3R, un concepte més que una banda a l’ús.

Després de la incorporació de Karlos Navarro a la formació iou3R ha anat evolucionant de l’electrònica a formats més propers a el rock, noise, spacerock, krautrock, drone o postrock. Al juny va veure la llum «La Serp EP» en el seu propi segell Lapena Distel, treball que recentment van presentar a AMFest.

Ara és el torn de presentar “SostreterrA”. L’expressió “un salt al buit” cobra més sentit que mai amb l’arriscada però adrenalínica proposta del trio del Maresme. Les atmosferes es tornen més tenebroses, les agulles del vinil tremolen com mai amb les freqüències greus i les veus (en català i euskera) cobren un protagonisme que abans no tenien. Són aquestes veus, escrites per Raúl de los Rios i narrades majoritàriament per actrius de teatre, les que guien l’oient de la foscor cap a l’esperança sense perdre un gram de tensió. El desassossec de “Neved”, la lluita interna de “Me’l Duré”, la catarsi hipnòtica de “La Serp”, els pianos inquiets de “El caos”, la brillantor inesperada de “Inspiri, expiri” i el final apoteòsic de “Arima Ito Duzu” formen un conjunt incòmode que rebutja les primeres escoltes i que demana uns cascos, un ambient tranquil i una predisposició de l’oient superior a l’habitual. De debò, val la pena.

A la recentment esmentada última cançó, una veu ens resulta familiar. Karlos Osinaga, Txap, cantant de Lisabö, signa la lletra i la seva passió queda impregnada en cada segon del tema. No és pecat acceptar que, a l’escoltar-la, mirem enrere amb cert orgull i que el passat de tots els participants en aquest tema queda imprès en una cançó demolidora: Alimentando el alma has ahogado el alma. Pero yo, te amo todo el tiempo.

“SostreterrA” ha estat gravat pels iou3R entre el seu local i els estudis Siete Barbas (Poblenou, Barcelona), on ha estat mesclat i masteritzat per Sergio Picón i la pròpia banda. L’edició va a càrrec del segell Synth Vicious, de Barcelona, especialitzat en sons modulars i agitadors (al costat de la gent de BefacoSynth) absoluts de l’escena amb propostes meravelloses com el Modular Day o el ODD (One Drone Day). Aloud Music participa de l’edició amb 50 còpies que pots aconseguir a la botiga en línia del segell.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.