Novetats discogràfiques
“Eternity Mingled With The Sea” és l’esperat retorn discogràfic dels Madee
Han hagut de passar catorze anys de silenci musical des del seu anterior disc “L’Antarctica” (BCore, 2007) per que Madee ens sorprengui amb “Eternity Mingled With The Sea” (Bcore Disc, 2021). El seu nou àlbum, el cinquè junts, produït per Santi Garcia.
“Eternity Mingled With The Sea” és una col·lecció de dotze temes amb el material del recent EP “Under the sun” i alguns temes addicionals. El repertori segueix la línia de “Age of Ruin”, és a dir, és una mica el que podríem anomenar “emo de mitjana edat” o “emo madur”. Com Joan Of Arc, American Football o Jeremy Enigk, Madee són fidels a la seva identitat sense menysprear la clarividència i la serenitat que poden donar els anys.
Entre les cançons, destaquen sorpreses com “Blanchard Avenue Blues”, composició de Pep Masiques amb teclats new wave dels vuitanta, o “Night of the new moon”, amb una interessant tensió continguda. A nivell líric, les lletres al·ludeixen també a la maduresa, com ja ho feia “The wayhome”. Segons les sàvies paraules de Mark Swanson, el seu lletrista des de “Age of ruin”, la maduresa és entendre que “cal viure el millor que es pugui i fer les coses amb afecte i evitar tot el que et causi dolor i tristesa”.
«És una clàssica cançó de ruptura. Vaig sortir amb una noia que vivia a Blanchard Avenue, al centre de Seattle. Ella era una estudiant de belles arts i jo era un desastre. Era perfecta per a mi. La estimava de debò, però a causa de circumstàncies fora del nostre control, vaig necessitar deixar la relació. Vaig trencar amb ella a Blanchard Avenue. Va ser una freda nit de tardor, ella va plorar i jo vaig morir per dins. La sort ximple et derrota. Vaig decidir escriure una trista cançó sobre el fet d’estar dret a Blanchard Avenue després de trencar amb ella» Mark Swanson (autor de la lletra).
«Per al vídeo de Blachard Avenue Blues recuperem imatges d’un gran metratge de cintes de Super8 que va filmar el meu pare durant els llargs estius de la nostra infantesa, en multitud de festes i celebracions familiars. Records que ens evoquen moments de felicitat barrejats amb nostàlgia; records que mai desapareixeran » Pep Masiques (guitarrista de Madee).
Amb el pas dels anys, Madee, s’han convertit en un grup de culte, sempre han tingut talent, el que fa que un músic sàpiga quina nota cal tocar i quin ritme cal aplicar en cada moment, i saber no endinsar-se en terrenys que no porten enlloc, aquells per on malauradament es perden massa. Un treball artesanal que només alguns poden fer amb la delicadesa, la sensibilitat i l’energia de Ramon, Adam, Capi, Pep, Marc, Antonio i Mark.
Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.
Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.
El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.
També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.
‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025
Tot això que t’explico no és mentida, és història.
El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.
El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.
Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.
“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.
Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga