Podem aguantar les maneres. Sí, podem fer com que no passa res 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, durant setmanes, mesos, anys; podem capejar aquesta ruptura, o mirar enrere així en general, o agafar una feina a una hora en metro, o mirar als ulls a la mort, o contemplar el món en flames, o fins i tot fer videoconferències “sobre un projecte” d’una hora mentre penses amb la teva quota d’autònoms. Però plorar, això no ens ho pot treure ningú. Plorant reconeixem, i plorant podem disparar una metralladora, i també plorant celebrem. Rata Negra parlen al seu nou vídeo-single de plorar per tornar a la ciutat, de plorar per tornar a treballar, o per haver de treballar de per vida. També de llàgrimes d’alegria davant la desgràcia aliena d’aquesta persona a qui detestes. Però també plorar per no poder descansar, per tenir gana, ressaca o ansietat. La vida a la gran ciutat, que bona és, però quines ganes de plorar et donen pensant en estar així per sempre més.

Rata Negra presentaran el “Una Vida Vulgar” l’11 de setembre a la Sala Sol, efectivament, això és demà passat, però això ja està esgotat. Però també els podràs veure al BAM de Barcelona el 24 de setembre o a Porta Caeli (Valladolid) el 25, queden poques entrades però si et dones pressa encara arribes.