Novetats discogràfiques

Per fi el nou àlbum de Mausoleo, “Refugio Transitorio” ja és aquí

Publicat fa

4 anys concretament

09/09/2022

Per

Arni

Ha estat una llarga espera. I en realitat fa tot just dos anys que Mausoleo van compondre, van gravar i van publicar el seu debut “Absolución” (novembre de 2020, Desorden Sonoro / Flexidiscos), però els seus riffs incendiaris i la seva sensibilitat en carn viva van córrer com per un regueró de pólvora de boca a boca, de whatsapp a whatsapp, seguint les empremtes de la furgoneta que els va portar per concerts incomptables, una gran gira interminable que certifica que formen part d’aquesta nissaga de persones per a les quals la música està entre les coses més importants.

Escoltar Mausoleo deu ser semblant al que sents subjectant un colibrí ferit a les teves mans: delicats, bonics, fascinants, dolents, i sempre lliures, per sempre. Cada nota a “Refugio Transitorio” recull les seves declarades influències, les eleva, i les porta un pas més enllà a un territori personalíssim i inexplorat. I és que no totes les bandes són capaces d’anar-hi amb el cor a la mà, i què hi ha més poderós que acceptar el risc.

Aquest nou àlbum empeny encara més l´energia del trio valencià, que d’´energia ja anava bé, augmentant alhora la complexitat compositiva dels seus temes i afegint arranjaments inesperats. A més d’afegir elements de percussió electrònics i altres ambientals, en aquest nou treball, uns cors oberts en canal adquireixen més protagonisme, conformant harmonies d’aquelles immortals de la història del rock.

Embrancats en la seva desesperada mirada cap a l’interior a través de la relació amb altres persones, qüestionant-se èticament els sentiments i accions pròpies una vegada i una altra, les lletres de “Refugio Transitorio” segueixen girant entorn de l’amor, el camí propi, i el caràcter passatger de totes les coses. Per això ‘transitorio’, perquè fins i tot a aquest lloc on Mausoleo poden acudir per sentir-se segurs, fins i tot això acabarà.

La portada, obra de María Gea, es completa a l’edició en físic amb un insert desplegable amb fotos familiars, llocs i situacions que representen un refugi, perquè encara que un record mai torna, tampoc no mor.

Temes relacionats:humointernacional mausoleo

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

1 setmana ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.