Festival
El 22 d’0ctubre, concert central del Festival Fusiònica 23.0 a l’Estraperlo de Badalona per celebrar els 25 anys
Aquest any l’Arcada Koncerts celebra els 25 anys de l’associació i del Festival Fusiònica, com podeu comprovar, vam començar alhora… i s’han proposat el repte de celebrar-ho amb 25 concerts de 25 bandes diferents. Recolliran el millor que ha passat pels concerts que han organitzat entre el Fusiònica, el Dràstik i el MiniBeat.
“De les més de 500 bandes que hem pogut portar al d’amunt d’un escenari entre els diversos saraus que hem anat muntant, hem fet una selecció de 5 que ens representen a la perfecció i faran que el 22 d’octubre sigui un dia especial. Totes les bandes no hi cabien, però les que venen ho petaran”, ens comenta l’Arni de l’Arcada Koncerts.
El concert es realitzarà a la sala Estraperlo de Badalona, obrirà portes a les 20.30h i les entrades són a 15€ l’anticipada (ENTRADES) i 18€ a taquilla.
Ara repassarem una mica les bandes que actuen aquest 22 d’octubre a l’acte central del Festival Fusiònica 23.0
NOT SCIENTISTS (FR)
Not Scientists és un grup format al voltant de membres de UncommonMenFromMars i No Guts No Glory, dos referents de l’escena punk francesa que porten molts anys viatjant pel món. Tens, però també melòdic i sofisticat, el seu punk rock recorda a grups tan diferents com Buzzcocks, Thermals, Hot Water Music, o fins i tot Superchunk…
La banda de Lyon anirà al Fusiònica a presentar part del seu tercer disc “Staring at the Sun”, una oda a les melodies i accents New Wave que recorden als The Cure i Killing Joke, serà la pedra angular d’una banda que roda a una velocitat vertiginosa per l’autopista de l’imprevisible. Renovant la seva confiança en Santi Garcia de l’estudi Ultramarinos Costa Brava, els quatre músics van acceptar ser posats en perill per l’enginyer de so àvid de novetats i van exorcitzar les influències enterrades al cor.
SAÏM
El segon llarg de Saïm, que vindran a presentar al Fusiònica, és també una trepidant col·lecció d’himnes punk-rock que no temen sonar íntims, mostrar els flancs i baixar el cap, admetre els errors tot i saber que els tornarem a cometre. En aquest nou treball, el trio de Felanitx-Manacor ha anat a tret fet i ha treballat amb els germans Santi i Víctor García a Ultramarinos Costa Brava, el lloc idoni per a una banda com Saïm. I a Ultramarinos han sabut treure profit d’una banda que, des que va publicar “Accidents” (Bubota, 2017), no ha deixat de fer concerts i de créixer davant de la mirada de tots, convertint-se en un dels valors més sòlids de l’escena.
Fràgil, de Saïm, és un disc sobre intentar construir alguna cosa a partir dels trossos trencats de promeses traïdes. De les que ens van fer i de les que ens vam fer a nosaltres mateixos. De tot el dolor i el plor que hem deixat enrere, tant el que hem provocat com el que hem patit. És un esforç per intentar treure de l’oceà de runa alguna certesa, per petita que sigui, i que es torni un salvavides sobre el qual sostenir encara que sigui només un gram d’honestedat.
TANØ!
La irrupció del power duo Tanø!, format per Oskar Garcia (ex vocalista i guitarrista de Hurricäde) i Víctor Álvarez (baixista d’Anchord), no es pot deslligar del vincle creat entre els dos grups, compartint escenaris i fins i tot una gira el 2014, així com de la decisió de Hurricäde de posar punt i final el 2015, després de vuit anys en actiu.
Com una clara evolució de Hurricäde, Tanø! segueix en format duo el camí de l’exploració sota els paràmetres d’una música plena de dinàmiques, descaradament rítmica, agressiva i a voltes dissonant. Les influències són notòries: Drive Like Jehu, Botch, Fugazi, Converge, The Locust, Abhinanda, HHH o els catàlegs de segells com Ebullition Records o Deathwish. Però què és Tano!? Post-hardcore? Math-core? Screamo? Emoviolence? Grindcore? Segurament tot això i, al mateix temps, res d’això. Perquè si una cosa deixa clara aqust duo és la seva voluntat de fugir constantment de la zona de confort, tot i partir i alhora fer honors a aquesta base mencionada.
ZEIDUN
No calen gaires paraules per presentar als Zeidun, només cal dir que el primer concert que els van muntar des de l’Arcada Koncerts data de l’any 2000 dins del Festival Fusiònica 2.0 i ja van per la 23.0 edició (2022). Ja han passat 22 anys …llavors no tenien ni carnet de cotxe, ni els 18 anys, però ja facturaven un so espectacular, particular; es notava que portaven mamant música de de ben petits. Sant Celoni rules….
Zeidun va ser la primera banda de cadascun d’ells, amb una música que els ha transportat a una altra dimensió, tan espectacular i brutal, que els camins que han anat agafant per separat amb el pas del temps, demostren l’actitud i la creativitat d’una reunió d’amics fent el que els agrada. Surfing Sirles, Joan Colomo, El Petit de Cal Eril, Les Cruet, Autodestrucció, The Unfinished Sympathy, La Celul·la Durmiente, Les Aus, The Cheese, Esperit!… bandes amb membres de Zeidun on es veu l’activitat d’aquests músics tan estimats per nosaltres.
TANSUMICA
tansumica, de l’escuderia de l’Arcada Koncerts, facturen un post-hardcore cristal·litzat en una implosió de veterania, frescor i foscor a parts iguals, amb lletres demolidorament autoreflexives i riffs críticament urgents. S’emmirallen tant en Refused com en Engine Down, tant en Hot Water Music com en Randy. No #volemmescanya? Doncs aquí la teniu.
Dos anys després del seu debut amb Sample EP (2018), el post-hardcore de tansumica implosiona amb 10 tracks que emanen veterania, frescor i foscor a parts iguals. En poc menys de 30 minuts, el nou disc △ incorpora sonoritats que recorden a la psicodèlia de Yahi (grup del qual formen part els 3 components de tansumica), afegint nous instruments al “power trio” de guitarra-baix-bateria. D’aquesta manera, violins i sintetitzadors fan de contrapunt a uns temes que desprenen mala llet pels quatre costats.

Festival
ACTITUD FEST, 26 i 27 de juny, 15 anys de militància underground
Com cada any, anirem a l’ACTITUD FEST en peregrinació. Durant els dies 26 i 27 de juny del 2026, torna una cita ineludible pels amants del directe i les emocions fortes. Aquest any el festival arriba a la 15a edició, que organitzat per l’associació Soroll i amb la col·laboració de Saltamarges continua amb la mateixa idea que als seus inicis, allà cap al 2010, actitud, bona música i bon ambient. Molta gent ens diu: “és que moltes bandes no les conec!” …és igual perquè així en coneixeràs moltes de noves i fliparàs amb un espai aïllat de la merda comercial.
L’Actitud Fest és un festival de música independent i alternativa que se celebra a la localitat de Vidreres. Va néixer de la iniciativa dels col·lectius Freakorange i Vidcore, vinculats a l’Associació Soroll, que des del 2002 han organitzat centenars de concerts sota la filosofia Do It Yourself (DIY).
El festival està especialitzat en estils com el punk, hardcore, post-rock, math-rock, noise i altres propostes alternatives allunyades dels circuits comercials. Més que apostar per grans caps de cartell, l’Actitud Fest prioritza la qualitat artística, l’energia en directe i l’autenticitat de les bandes participants.
Amb un aforament reduït i un ambient familiar, s’ha convertit en un festival de referència dins l’escena underground catalana i estatal. La seva filosofia autogestionada, els preus populars i la proximitat entre públic i artistes són alguns dels seus trets distintius.
ENTRADES

Bandes al cartell,
II IT ANITA
It It Anita és una banda de noise rock procedent de Lieja (Bèlgica) formada el 2014, coneguda per un so visceral i sense filtres que combina l’agressivitat del punk amb la intensitat del noise rock contemporani.
Amb guitarres tallants, ritmes tensos i una energia desbordant, el grup ha construït una reputació sòlida dins l’escena alternativa europea, especialment gràcies a uns directes físics i imprevisibles.
Des dels seus inicis, la banda ha apostat per una música directa i catàrtica, influenciada per l’herència del noise rock nord-americà i el post-hardcore, amb referències que sovint evoquen grups com The Jesus Lizard, METZ o At The Drive-In. El seu estil combina riffs abrasadors, estructures dinàmiques i una intensitat constant que oscil·la entre el caos controlat i l’explosió sonora. Actualment presenta el seu nou treball HI HI HA HA (Vicious Circle 2026).
HIPPIE TRIM
Hippie Trim es van donar a conèixer amb el seu primer senzill “Supersonic”, que va generar molt d’interès dins l’escena i va impulsar un ascens ràpid, amb el seu primer concert esgotat setmanes abans.
El grup va compartir escenari amb la banda nord-americana Drug Church durant la seva gira per Alemanya i el 2019 va cridar l’atenció amb el seu disc de debut “Cult”. Aquest àlbum mostrava una combinació única de duresa i melodia, amb riffs dinàmics i una veu alhora crua i etèria, convertint-se en el seu segell distintiu i captivant tant públic com crítica.
Després d’una pausa breu per la pandèmia, van tornar amb força el 2022, rebent elogis de mitjans internacionals. Han tocat amb grups destacats com Turnstile, Fleshwater o Fiddlehead, ampliant el seu estil musical. El seu segon disc, “What Consumes Me”, va marcar una nova etapa en la seva evolució.
E-150
Fundats el 1995 a la perifèria barcelonina, E150 van perpetrar una activitat de 9 anys, en la qual van materialitzar un munt de gravacions, dues gires pels EUA i infinitat de dates peninsulars i europees. Es van acomiadar el 2004, entre l’esgotament i la dificultat de compaginar el grup amb les responsabilitats de la vida adulta.
Però 30 anys no se celebren cada dia i E150 aprofiten aquesta efemèride (i la reedició de la seva discografia) per fer una sèrie de concerts de reunió que, si no passa res, tindrà la seva última parada a l’Actitud Fest de Vidreres. Ocasió única per viure una vetllada de rabiós hardcore com les d’abans!
BIG KIDS
Big Kids (Oakland, EUA) és el projecte de llarga trajectòria de Jason Romero, una figura clau de l’escena punk/emo de la Costa Oest. Nascut en el context del “revival emo” de finals dels anys 2000, el projecte va girar internacionalment amb bandes com Joyce Manor, Algernon Cadwallader o Sed Non Satiata, mantenint-se sempre profundament arrelat a l’escena DIY.
Després dels seus últims concerts el 2014, Jason va continuar el projecte amb Pigeon Island, publicant Bad Kids el 2025 i mantenint el seu so característic.
Ara, 15 anys després, Big Kids tornen als escenaris, creuant l’Atlàntic amb una nova formació que inclou dos amics catalans. El seu so captura l’essència de l’amistat, les gires DIY i l’energia del punk rock: melodies i intensitat, tornades corejables i feedback.
La banda girarà per Europa, reconnectant amb una història que va començar el 2011 a l’Actitud Fest, interpretant cançons tant de Big Kids com de Pigeon Island.

TANØ
La llavor del power duo català Tano! es va plantar el 2014, arran dels concerts pòstums de la gira de Hurricäde compartint escenari i gira amb els també desapareguts Anchord. La germinació va sorgir al 2015, quan l’Oskar Garcia (Hurricäde) i en Victor Pelusa (Anchord, Mendra) s’ajunten cada vegada de manera més regular al local d’assaig, d’on n’acabarà sortint un encanteri musical del tot original. Cançons esbojarrades, dissonants, rítmiques i dinàmiques, cantades íntegrament en català i en constant recerca de noves sensacions que es reflecteixen en tres entregues discogràfiques i ressonen en incomptables concerts per terres catalanes, la península ibèrica i part del continent europeu; directes on es mantenen les emocions fortes, la visceralitat i lletres amb caire de llegendes amb un missatge al darrere escopides pel micro.
JOHNNIE CARWASH
A la banda assolellada del carrer hi ha un garatge desordenat: és d’allà d’on surt la música de Johnnie Carwash. Guitarra, baix i bateria: és tot el que necessiten per destrossar cançons pop amb un somriure despreocupat i llançar onades de punk crues i honestes a la teva cara.
Després de quatre anys a la carretera i prop de dos-cents concerts, els cool kids tornen amb el seu segon àlbum, No Friends No Pain. Deu temes que celebren l’amistat, l’amor i les ruptures, sense renunciar mai a la diversió i la lleugeresa.

Gros Enfant Mort
Gros Enfant Mort és una banda de screamo i post-hardcore originària de Poitiers (França), que combina una intensa expressivitat emocional amb passatges sonors durs i abrasius, arrelats en la tradició del hardcore post-punk europeu.
El projecte arrenca el 2019 com una idea solista que l’autor desenvolupà de manera introspectiva, per després ampliar-se amb músics col·laboradors per tocar en directe i estructurar una proposta de banda més completa.
Musicalment, Gros Enfant Mort s’inscriu en la vena del screamo francès i post-hardcore que succeeix a figures com Daïtro, Amanda Woodward o Sed Non Satiata, caracteritzant-se per un so carregat d’intensitat, que transita des de passatges melòdics subtils fins a murs de soroll, amb vocals cridats i rítmiques que conjuminen urgència i emotivitat.

VÍBORA
Egin Ez Dugun Guztia (en castellà: “Todo lo que no hemos hecho”) és el segon LP de Víbora. El treball parla de la nostàlgia, de tot el que la banda ha viscut aquests últims anys i de tot allò que s’ha deixat de costat pel projecte. Reflexiona sobre els llocs on els ha portat i sobre el pes que un projecte així adopta en les vides dels seus membres. També tracta la il·lusió de continuar apostant pel DIY i el desencant de créixer i que res no canviï.
La preproducció es va fer a Gakobeltz Hit Faktoria amb Joseba Baleztena i Miren Narbaiza. Es va gravar amb Borja Pérez als estudis La Nave Hermosa a l’agost de 2026, i posteriorment va ser masteritzat per Victor Garcia.
Víbora és una banda de post-hardcore formada a Gasteiz a principis del 2018 per membres de l’escena hardcore i punk de la ciutat.
CHALK HANDS
Chalk Hands tornen el 27 de març de 2026 amb el seu nou àlbum The Line That Shapes the Coast of Us, publicat a través de Dog Knights Productions.Abans de la sortida del disc, la banda compartirà Breaking Waves, el primer single i un primer tast del món que construeix el nou treball.Ampliant les bases emocionals i sonores establertes pel seu aclamat debut Don’t Think About Death, el quartet de screamo/post-rock de Brighton (Regne Unit) continua explorant les àmplies interseccions entre el caos i la calma, la fúria i la fragilitat sempre amb una honestedat absoluta al centre del seu projecte.
Des de la publicació de Don’t Think About Death, Chalk Hands han fet gires extensives pel Regne Unit i Europa incloent-hi gires amb Touché Amoré i Frail Body i han actuat en festivals com ArcTanGent (Regne Unit) i Sonic Rites (Finlàndia).

DARKSIDE OF SOUL
Aquest disc documenta un fragment minúscul i brillant d’una època que val la pena recordar. Escoltar aquestes cançons ens permet viatjar a un temps en què les coses es feien de manera diferent del que estem acostumats avui dia; amb el cor per davant i la gola a punt d’esclatar.
Darkside of Soul són la Barcelona de finals dels noranta, i el seu llegat és un capítol, humil i honest, de la història més subterrània i punk d’aquell moment i aquella ciutat.
Darkside of Soul eren foscos i sorollosos, escoltaven screamo i moltes altres músiques mirant cap a l’underground europeu i nord-americà del moment, barrejaven hardcore cridaner amb emotivitat polititzada, i la seva èpica de barri obrer sonava urgent i desesperada.Ètica DIY inquebrantable, ràbia juvenil, intensitat incansable i moltes ganes de cridar veritats; Darkside of Soul van ser un breu i entranyable esclat a l’escena hardcore punk nacional que, insisteixo, val la pena recordar.
PELIGRO!
PELIGRO! és un trio d’indie rock format a Mallorca el 2018 per Esther Oller (veu i guitarra), Jordi Mulet (baix i cors) i Miquel Marquet (bateria).La banda compta amb un electrificant repertori de cançons on queden clares les seves influències: rock alternatiu en la seva vessant més dels noranta.Les seves lletres, cantades en castellà, són sobretot fresques i despreocupades, amb clares pinzellades d’humor satíric.
El febrer de 2025 va veure la llum el seu segon LP, LOS MALOS MUEREN, gravat, mesclat i masteritzat per Santi García als estudis Ultramarinos (Costa Brava) sota el segell discogràfic Subterfuge Records i amb el suport del segell Runaway Records.Aquest treball compta amb un seguici de cançons que segueixen una mateixa premissa: la de ser una mateixa.Un segon disc de peus ferms, reminiscència punk i melodies vocals que vaticinen alguns himnes generacionals i que marquen un nou ressorgiment a ple pulmó de la banda.
BLAK
Blak és com agafar aire i veure quant de temps pots aguantar sense exhalar.
Des del minimalisme de guitarres i bateria que ressonen amb solitud en habitacions buides fins a la força visceral de murs de so imponents, el post-rock de la banda és un repte constant: el repte de capbussar-se en les emocions més diverses i seguir-les al llarg del viatge que creen els seus àlbums i concerts.
La música de Blak beu de l’herència del post-rock clàssic —amb referències a bandes com Mogwai, Mono o Explosions in the Sky— però manté una identitat pròpia marcada per la sensibilitat mediterrània i una construcció narrativa molt marcada.

NÖIA
NÖIA neix de la inercia de ser músic i viure a Sant Feliu de Guíxols. Al bressol més longeu del punk rock català, entre tovalloles a la platja i colzes a les barres dels bars, Gemma Rodríguez (Two Dead Cats, Nord), Gerard Valverde (Crossword, Clarice, Saint Tropez), Johnny Clara (Pitt Marvel, Kathon) i Carles (Bécquer, Bad Mongos, Bullitt) comencen a trobar-se al 2019 en els locals de l’antiga Atzavara orfes de banda per començar a encaixar guitarres i tornades enganxifoses. Perque tenen clar que la cosa anira de punk rock i de ballaruques amb punys amunt, fidels al gènere que plana per la localitat des dels ancestrals Sant Feliu Fest.
Al 2022 editen “NÖIA” amb Saltamarges i igual que en els seus concerts, sense temps per respirar ni mitjos temps, al 2023 enregistren “11”. Ambdós amb l’amic de la banda i gurú dels controls de discs guitarreros Santi Garcia. La fórmula es clara i concreta. Base rítmica galopant sense monotonia. Baixos que filen compàs i melodia empenyent guitarres contundents i melodiques per posar en primer pla la veu. Una fórmula infal·lible reforçada per una veu versatil en els registres i directe en les paraules
ATAK D’EUFÒRIA
Atak d’Eufòria es forma a inicis dels noranta per plegar a finals de la dècada. 30 anys després es treuen la pols per tornar en format trio i amb un grapat de temes carregats d’energia punk rock, sense oblidar les melodies.

THE ENJOY DIVISON
La Cristina i la Laura formen The Enjoy Division, un projecte nascut d’una amistat de molts anys i d’un vincle molt profund amb la música.
Fans dels festivals i de tot el que es mou dins l’escena underground.
Per celebrar els 15 anys d’Actitud, s’han reunit especialment per compartir aquesta passió amb tothom.
WILL.I.AM???
Per primera i (potser última) vegada, apareix Will.I.Am??? Després de molts anys i danys, d’ostracisme musical arriba amb una sessió feta de manera desagradable, pregravada i poc previsible…editada amb Spotify i anuncis. Zero vergonya… Caos? Bastant. Barreja d’estils? Sense gaire criteri. Funciona? Doncs a estones sí, a estones no… Ideal si el que busques és soroll de fons i alguna criaturada involuntària.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
