Novetats discogràfiques
“Espectacular”, single d’avançament de “Todas Son Correctas” (Montgrí, 2023), el primer LP de Los Manises
Torna el mantra, torna el ritme, tornen Los Manises. El Víctor i el Rubén han estat treballant cançons a foc lent amb la seva actitud sempre inconformista, sempre sorprenent, sempre fluint.
Després de la publicació de “Aristocracia y Underground” (Montgrí, 2020) i de les dificultats evidents que va suposar la pandèmia per al desenvolupament del projecte dels d’Elx, tornen amb un disc una mica més fosc, una mica més bucle, però en què si pares atenció igual t’emportes una hòstia (en el bon sentit).
El primer avançament escollit és “Espectacular”. Cançó força representativa del LP i de Los Manises. I, com ja hem dit, una mica densa, una mica fosca, aparentment repetitiva, però amb sorpresa. Sense necessitat que tot sigui immediat o forçadament catchy.
Les lletres i melodies de Víctor i Rubén són un reflex del seu procés creatiu. Solen aparèixer a la fase final de les seves composicions prenent referències o motius del dia a dia sense l’exigència d’una rellevància més gran. En el cas de “Espectacular”, es tracta de la redimensió d’un speech de Peter de Polvorins que porten tota la vida repetint i amb el que riuen des de l’institut. Aparentment, un acudit, però força profund quan el descontextualitzes i el fiques en una cançó.
El nou disc de Los Manises es dirà “Todas Son Correctas” (Montgrí, 2023) i veurà la llum el proper mes de març.

Des de la primera demo per allà 2016, Los Manises no han deixat d’experimentar i donar voltes a la “música de guitarres” que compon la base del seu so. I és que, encara que no ho sembli, les seves influències van des de Tears for Fears a Mew passant per Talking Heads o Silver Apples. Sent el Folk i el Genre World els seus altres dos pilars.
El Víctor i el Rubén viuen còmodes en un discurs 100% autoreferencial que sovint els serveix com a pretext per fer música junts. Entre el Chinchón i la Dama d’Elx aconsegueixen ficar totes les seves bromes internes, algunes força antigues, que portades a l’àmbit musical es poden arribar a resignificar.
Després de la publicació de “Aristocracia y Underground” (Montgrí, 2020), un EP de 5 cançons el desenvolupament de les quals va estar marcat per la pandèmia, tornen amb “Todas Son Correctas” (Montgrí, 2023), el seu primer disc de llarga durada al que, per primer cop, treballen la producció amb algú extern. Isidro Acedo (I-Ace) ha estat l’escollit per entrar al món de Los Manises. Un món que, tot i ser tan propi, ha pogut ser comprès pel productor a la perfecció. I de quina manera! Isidro i la seva visió més propera a l’Hip-Hop i als sons electrònics han estat totalment determinants en el resultat final del disc, sabent contemporitzar en cada moment com de “todos los caminos son posibles” era el bo per a cada cançó.
Aquest disc de Los Manises és un nou món per descobrir que se’ns presenta de manera molt completa. Ara ballar, ara pensar. Ara simple, ara complex. Ara estàtic, ara elàstic… Tots els camins són vàlids, totes són correctes.
Columna Durruti
El doble disc ‘Durruti, t’estimo’ arriba a botigues i plataformes aquest divendres
Aquest divendres 17 de juliol es publica el nou doble àlbum “Durruti, t’estimo”, un original i ambiciós projecte que posa música a la vida i el pensament del combatent anarquista Buenaventura Durruti. El llançament del disc coincideix amb el 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, un moment clau a la seva vida.
El músic Guillem Caballero i l’escriptor Tuli Márquez, de la mà de La Companyia Les Solidàries, signen el retrat d’un personatge clau en la lluita obrera de fa un segle, esdevingut un mite alhora barceloní i universal.
Avui dijous 16 a les 19h tindrà lloc l’acte de benvinguda a Ultra-local Records, amb l’escolta del disc i la presència dels músics.
Ja s’ha anunciat la data de la presentació oficial del disc a Barcelona. Serà el proper 14 d’octubre a la Sala Apolo, i les entrades ja estan a la venda.

D’un “Jesucrist Superstar” amb vocació punk mutat en el “Tommy” de The Who, amb el record dels Surfing Sirles a la solapa. De l’ “A las Barricadas” als Beach Boys surf simfònics, del pop de cambra de Sufjan Stevens als nous Black Country, New Road o les melodies operístiques de Kurt Weill. Una paleta de colors de totes les èpoques que torna Durruti a la vida, i ressitua els comptes pendents de l’anarquisme.
La Companyia Les Solidàries conforma un supergrup local de luxe, amb membres d’Els Surfing Sirles, Les Testarudes, STA, Chaqueta de Chándal o Les Cruet: Guillem Caballero (teclats i veus), Joan Colomo (guitarra i veus), Júlia Soler (trombó i veus), Xavi Garcia (baix i veus), Irene Molenz (guitarra i veus), Pablo Volt ‘Pope’ (trompeta i veus) i y Pau Albà (bateria i veus), a més de Jordi Castells als visuals.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
