Novetats discogràfiques

“el reflejo” és el segon avançament del disc debut de julia amor

Publicat fa

3 anys concretament

24/03/2023

Per

Arni

julia amor és ja un secret de domini públic, una joia pop que en plena pandèmia, va llançar les seves primeres cançons davant la necessitat de parlar de les emocions sense prejudicis i de trencar una llança a favor de la sensibilitat com una arma de transformació molt poderosa.

Després de “heridas”, Julia amor torna amb “el reflejo”, segon single avançament del que serà el seu àlbum debut. Aquest nou lliurament és una cançó pop sobre la pèrdua de l’amor. Un amor se’n va i tota la resta se’n va amb ell, ja no hi ha res on veure’s reflectida. Un amor se’n va i la seva partida és la partida de tot. Davant la nova solitud, Julia lluita per recuperar la seva autopercepció, i mentrestant es lamenta de la pèrdua d’un voler que sent que mai no recuperarà. “el reflejo”continua amb el so synth electrònic i ballable que la caracteritza: un pop de contrastos en què melodies plenes de llum s’entrellacen amb lletres que aprofundeixen en les nostres pors més profundes.

Sempre abraçant la tristesa però obrint també una petita porta a l’optimisme, la julia amor és capaç, una vegada més, de fer-nos ballar al ritme de les nostres inseguretats i de marcar-nos el camí a la llum enmig de la foscor.

Marc Luguera torna a dirigir el videoclip que acompanya la cançó i suposa la continuació del videoclip que acompanyava el primer dels singles d’avançament d’aquest nou disc, “Heridas”. En aquesta nova entrega, Julia ja no busca una escapatòria, sap que s’ha de quedar, que serà observada i jutjada per qualsevol moviment. Tot i això, amb l’ajuda del seu sintetitzador, intentarà fer d’aquests espais un lloc més acollidor, perquè Julia sap que, realment, tot és un muntatge pur.

Temes relacionats:juliamor pertigamusic

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

4 dies ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.