Novetats discogràfiques
Wud, amb els sentiments molt ben posats
Col·lisionar i col·lapsar són verbs que qualsevol de nosaltres, en el seu sa judici, intenta evitar tant sí com no per viure en calma. Tret que tinguis la teva trajectòria ben clara; llevat que tinguis els sentiments molt ben posats. Tret que siguis wud. Perquè l’ara trio de mathrock procedent de Torelló no té por del xoc, de trencar-ho tot en mil trossos per després curar-se reconstruint-ne els fragments. Aquí el leitmotiv de “Meant to Collide”, el nou disc, que sortirà a la venda via BCore el 21 d’abril. I és precisament surfejant aquest magma emocional on wud treuen pit, donant-li un nou sentit a la paraula “valor”: el que cal per col·lisionar, col·lapsar, demanar ajuda i començar la reconstrucció gairebé des de zero.
Si fa unes setmanes la banda catalana declarava la defunció de propi ego a “Ego Death“, peça que obria les portes del que serà el seu segon treball, amb el seu nou single, ‘(sirens wailing)’, Marc Fernández, Aleix ‘Jimmy’ Vilarrasa i Rai Costa exhalen un crit de desesperació i de socors, per intentar deixar enrere escenaris i situacions que els fan mal: forats profunds i relliscosos dels quals no és fàcil sortir. Però wud tenen al seu costat el motor del mathrock, que juntament amb l’ànima hardcore i l’arrodoniment pop de les seves cançons configuren una fórmula punk-rocker capaç de fer-los enlairar-se en qualsevol moment. Amb referents a l’horitzó com Faraquet, Delta Sleep o Algernon Cadwallader, ‘(sirens wailing)’, primera cançó composta per Rai Costa per a la banda, és el nou himne emo que estaves buscant. Perquè el primer pas per renéixer és col·lisionar i col·lapsar.
Pre-Order del disc aquí
wud (wood 2016/2022) neix el 2016 en format trio amb Marc Fernández, Aleix Vilarrasa i Pol Villegas. Al setembre del mateix any graven la seva primera maqueta a Planta Records de la mà de David García. El grup incorpora Arnau Pallarols als teclats i Raimon Costa com a segon guitarrista abans de gravar el seu primer disc, Okeanos (2017), editat pel segell BCore, sota la producció del músic i productor barceloní Eric Fuentes als estudis Lluerna A/ V Durant 2020 i 2022 graven de nou com a trio (sense Arnau i Pol) el seu segon àlbum, Meant to Collide, editat per BCore (BCN) i Stiff Slack (Japó). Actualment es presenten en directe com a quartet, amb l’ajuda de Martí Riera al baix.
Imatge capçalera per Sílvia Parés
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
