Novetats discogràfiques
Wud, amb els sentiments molt ben posats
Col·lisionar i col·lapsar són verbs que qualsevol de nosaltres, en el seu sa judici, intenta evitar tant sí com no per viure en calma. Tret que tinguis la teva trajectòria ben clara; llevat que tinguis els sentiments molt ben posats. Tret que siguis wud. Perquè l’ara trio de mathrock procedent de Torelló no té por del xoc, de trencar-ho tot en mil trossos per després curar-se reconstruint-ne els fragments. Aquí el leitmotiv de “Meant to Collide”, el nou disc, que sortirà a la venda via BCore el 21 d’abril. I és precisament surfejant aquest magma emocional on wud treuen pit, donant-li un nou sentit a la paraula “valor”: el que cal per col·lisionar, col·lapsar, demanar ajuda i començar la reconstrucció gairebé des de zero.
Si fa unes setmanes la banda catalana declarava la defunció de propi ego a “Ego Death“, peça que obria les portes del que serà el seu segon treball, amb el seu nou single, ‘(sirens wailing)’, Marc Fernández, Aleix ‘Jimmy’ Vilarrasa i Rai Costa exhalen un crit de desesperació i de socors, per intentar deixar enrere escenaris i situacions que els fan mal: forats profunds i relliscosos dels quals no és fàcil sortir. Però wud tenen al seu costat el motor del mathrock, que juntament amb l’ànima hardcore i l’arrodoniment pop de les seves cançons configuren una fórmula punk-rocker capaç de fer-los enlairar-se en qualsevol moment. Amb referents a l’horitzó com Faraquet, Delta Sleep o Algernon Cadwallader, ‘(sirens wailing)’, primera cançó composta per Rai Costa per a la banda, és el nou himne emo que estaves buscant. Perquè el primer pas per renéixer és col·lisionar i col·lapsar.
Pre-Order del disc aquí
wud (wood 2016/2022) neix el 2016 en format trio amb Marc Fernández, Aleix Vilarrasa i Pol Villegas. Al setembre del mateix any graven la seva primera maqueta a Planta Records de la mà de David García. El grup incorpora Arnau Pallarols als teclats i Raimon Costa com a segon guitarrista abans de gravar el seu primer disc, Okeanos (2017), editat pel segell BCore, sota la producció del músic i productor barceloní Eric Fuentes als estudis Lluerna A/ V Durant 2020 i 2022 graven de nou com a trio (sense Arnau i Pol) el seu segon àlbum, Meant to Collide, editat per BCore (BCN) i Stiff Slack (Japó). Actualment es presenten en directe com a quartet, amb l’ajuda de Martí Riera al baix.
Imatge capçalera per Sílvia Parés
Novetats discogràfiques
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies
El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.
Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.
La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.
Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.
Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.
Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.
COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
