Bolos

Wud presenten “Meant to Collide”, el seu nou disc, a Barcelona el proper dijous 8 de juny

Publicat fa

2 anys concretament

29/05/2023

Per

Arni

Col·lisionar i col·lapsar són verbs que qualsevol de nosaltres, en el seu sa judici, intenta evitar tant sí com no per viure en calma. Tret que tinguis la teva trajectòria ben clara; llevat que tinguis els sentiments molt ben posats. Tret que siguis wud. Perquè l’ara trio de mathrock procedent de Torelló no té por del xoc, de trencar-ho tot en mil trossos per després curar-se reconstruint-ne els fragments. Aquí el leitmotiv de “Meant to Collide”, el seu nou disc, publicat a BCore el 21 d’abril passat. I és precisament surfejant aquest magma emocional on wud treuen pit, donant-li un nou sentit a la paraula “valor”: el que cal per col·lisionar, col·lapsar, demanar ajuda i començar la reconstrucció gairebé des de zero.

El segon àlbum del grup arriba tres anys després del debut “Okeanos” (2019), tres també són els components nuclears que el formen actualment (i no els cinc d’abans) i, una altra vegada, tres són les lletres amb les quals queda el nom de la banda (wud), que abans feia referència a la fusta (Wood). Sembla que en tres anys hagin canviat moltes coses i és així, el grup ha crescut alhora que s’ha reduït i aquest nou disc així ho testifica. Les vuit cançons concentren de manera més concisa l’ànima del projecte. Encara que el que els continua xiflant és l’atreviment estructurat del math-rock, volen que el treball tingui el punk-rock i el pop constantment a l’horitzó, cosa que fa que el còmput sigui més digerible per a tota mena d’orelles que els agradi la música de guitarres afilades.

wud (wood 2016/2022) neix el 2016 en format trio amb Marc Fernández, Aleix Vilarrasa i Pol Villegas. Al setembre del mateix any graven la seva primera maqueta a Planta Records de la mà de David García. El grup incorpora Arnau Pallarols als teclats i Raimon Costa com a segon guitarrista abans de gravar el seu primer disc, Okeanos (2017), editat pel segell BCore, sota la producció del músic i productor barceloní Eric Fuentes als estudis Lluerna A/ V Durant 2020 i 2022 graven de nou com a trio (sense Arnau i Pol) el seu segon àlbum, Meant to Collide, editat per BCore (BCN) i Stiff Slack (Japó). Actualment es presenten en directe com a quartet, amb l’ajuda de Martí Riera al baix.

wud
Dijous 8 de juny, 21:30h
Heliogábal, Barcelona
Entrades aquí > https://link.dice.fm/Gf0a77cec060

_{^{Imatge principal x Sílvia Parés}}

Temes relacionats:bcoredisc wud

Art Visual

“De cara / esmolada”, el nou videoclip de Remei de Ca la Fresca

Published

1 setmana ago

10/01/2025

Arni

“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”

Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.

Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).

La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.

Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.

PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest