Novetats discogràfiques
Pre-Order de “Montenegro”, el nou disc dels Ànteros
Tot i risc de sonar típic, “Montenegro” comença amb un nou despertar. No tothom va tenir la mateixa sort durant el caòtic període pandèmic recent viscut. Per Ànteros la mossegada va fer sang. La sortida de “…i en pau la foscor” (Aloud, 2020), escollit entre els millors discos de l’any per a Mondosonoro o Rockzone, es va veure enterbolida per la poca possibilitat de fer concerts de presentació, i és que el rock contundent va ser un dels gèneres més afectats per aquella moda passatgera (l’única via de salvació) de fer concerts per a públic assegut.
Per això, el despertar dura poc i la ràbia continguda s’apodera del missatge i explota en aquest “Culte al Foc” que crema de manera imminent. “Nada más temible que bestia acorralada”, crida Endika Pikabea (guitarra i veu) a “Frágiles”, segon tema i on ja ens trobem als Ànteros de sempre fent el que més els agrada: sonar contundents, abrasar amb les guitarres, remoure consciències amb els seus ritmes i donar llibertat a l’oient per interpretar unes lletres cada cop més precises i directes. Un missatge clar en fer les coses a la seva manera sembla ressonar a l’estrofa: “¿Quién te condena al fracaso? Vale la pena el sudor, sacrificio y evitar los atajos”. Destaca aquí la col·laboració de Rubén Ramos (Los Sanchos, Cohen).
Durant 22 escassos minuts, Ànteros signen una feina que bé podria ser un epíleg del seu anterior disc. D’això en parla “Cielo abierto”, dels camins ja caminats, de la sensació de repetició i sobretot, de les restes que deixa cada intent, cada pas, cada disc. Ànteros han sabut recompondre totes aquestes restes, ajuntar les peces, greixar-les i retrobar-se al local d’assaig. “Montenegro” ressalta totes les seves qualitats i d’alguna manera eleva a la seva màxima potència les virtuts de la banda.
Els jocs de veus, que es van fer patents al seu anterior disc, llueixen com mai a “La Hoguera” ia “Elurra / Heriotza”, on l’ambient torna a ser ombrívol i la foscor s’apodera una vegada més de la jugada. En aquest darrer tema, Endika dedica uns impactants versos a la seva basca natal a la seva amona, la seva àvia, morta fa poques dates.
Barrejat i produït per Carlos Santos i gravat principalment per Jorge Mur en diversos estudis catalans (Cal Pau, Maracas Estudio, Mursound i Siete Barbas), “Montenegro” no descobreix la pólvora però sí neteja qualsevol dubte sobre la vigència del missatge d’Ànteros, una banda la personalitat de la qual segueix a prova de qualsevol dubte i el futur del qual, més enllà de la foscor que sempre els envolta, sembla més lluminós que mai.
Pre-order “Montenegro” disponible
https://aloudmusic.com/producto/anteros-montenegro-vinyl/
Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.
Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.
El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.
També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.
‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025
Tot això que t’explico no és mentida, és història.
El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.
El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.
Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.
“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.
Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga