Connect with us

Novetats discogràfiques

Pre-Order de “Montenegro”, el nou disc dels Ànteros

Publicat fa

el

Tot i risc de sonar típic, “Montenegro” comença amb un nou despertar. No tothom va tenir la mateixa sort durant el caòtic període pandèmic recent viscut. Per Ànteros la mossegada va fer sang. La sortida de “…i en pau la foscor” (Aloud, 2020), escollit entre els millors discos de l’any per a Mondosonoro o Rockzone, es va veure enterbolida per la poca possibilitat de fer concerts de presentació, i és que el rock contundent va ser un dels gèneres més afectats per aquella moda passatgera (l’única via de salvació) de fer concerts per a públic assegut.

Per això, el despertar dura poc i la ràbia continguda s’apodera del missatge i explota en aquest “Culte al Foc” que crema de manera imminent. “Nada más temible que bestia acorralada”, crida Endika Pikabea (guitarra i veu) a “Frágiles”, segon tema i on ja ens trobem als Ànteros de sempre fent el que més els agrada: sonar contundents, abrasar amb les guitarres, remoure consciències amb els seus ritmes i donar llibertat a l’oient per interpretar unes lletres cada cop més precises i directes. Un missatge clar en fer les coses a la seva manera sembla ressonar a l’estrofa: “¿Quién te condena al fracaso? Vale la pena el sudor, sacrificio y evitar los atajos”. Destaca aquí la col·laboració de Rubén Ramos (Los Sanchos, Cohen).

Durant 22 escassos minuts, Ànteros signen una feina que bé podria ser un epíleg del seu anterior disc. D’això en parla “Cielo abierto”, dels camins ja caminats, de la sensació de repetició i sobretot, de les restes que deixa cada intent, cada pas, cada disc. Ànteros han sabut recompondre totes aquestes restes, ajuntar les peces, greixar-les i retrobar-se al local d’assaig. “Montenegro” ressalta totes les seves qualitats i d’alguna manera eleva a la seva màxima potència les virtuts de la banda.

Els jocs de veus, que es van fer patents al seu anterior disc, llueixen com mai a “La Hoguera” ia “Elurra / Heriotza”, on l’ambient torna a ser ombrívol i la foscor s’apodera una vegada més de la jugada. En aquest darrer tema, Endika dedica uns impactants versos a la seva basca natal a la seva amona, la seva àvia, morta fa poques dates.

Barrejat i produït per Carlos Santos i gravat principalment per Jorge Mur en diversos estudis catalans (Cal Pau, Maracas Estudio, Mursound i Siete Barbas), “Montenegro” no descobreix la pólvora però sí neteja qualsevol dubte sobre la vigència del missatge d’Ànteros, una banda la personalitat de la qual segueix a prova de qualsevol dubte i el futur del qual, més enllà de la foscor que sempre els envolta, sembla més lluminós que mai.

Pre-order “Montenegro” disponible
https://aloudmusic.com/producto/anteros-montenegro-vinyl/

Bolos

BRIGHTON 64, últim disc, última gira

Published

on

By

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.

El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».

L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.

Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.

Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:

«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.

Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur  les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.

BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».

Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.