Novetats discogràfiques
Irreverència y electropop: Ladilla Rusa torna amb “Madre mía el asco que me das”

Ladilla Rusa està de tornada amb una rapapols en forma de cançó. “Madre mía el asco que me das” és una explosió de cinisme, mala llet i molt de sentit de l’humor, segell característic de la banda.
“Madre mía el asco que me das” és un altre d’aquests temes de Ladilla que amaga multitud de referències, tant musicals com de la cultura pop, i amb versos i tornades plenes de gamberrades i divertides formes de venjança. La cançó, produïda novament per Ignacio Miranda, i emmarcada en una electrònica més agressiva, conté guitarres amb melodies pop, influències de psicodèlia oriental i de spaghetti western, i serveix com una perfecta banda sonora a una història de venjança al més pur estil lladre.
El videoclip de “Madre mía el asco que me das” compta en la realització amb Luis Levrato, director també de “Kitt y los coches del pasado” o “Macaulay Culkin”. Inspirat en les pel·lícules d’acció i de superherois, veiem els Ladilla Rusa vestits com uns agressius venjadors en una trepidant jornada laboral en què duen a terme diferents (i algunes ridícules) formes de venjança.
“Madre mía el asco que me das” es converteix així en una cançó que funciona com un regal per a algú que s’ha portat malament, i que mereix que li posin els punts sobre les ies a ritme d’electropop.
Aquesta nova cançó segueix a l’exitosa gira “Menudas Zorras Estamos Hechas Tour”, un espectacle renovat va portar a Ladilla Rusa a més de 50 ciutats, amb la seva primera visita a Mèxic inclosa, reafirmant-los com una de les bandes amb un directe més potent de la escena nacional.
Des del seu inici com una broma entre dos amics, Tania Lozano i Víctor F. Clares, Ladilla Rusa ha portat l’humor i la festa com a estendards a la seva música. Amb èxits com ‘Bebo (de bar en peor)’ i ‘Macaulay Culkin’, la banda ha consolidat la seva posició a l’escena musical, amb ganes de seguir portant la seva proposta a nous nivells de diversió, crítica i provocació.
Pròxims concerts,
22/2 Porta Caeli (Foro de la Cultura) Valladolid Entrades
24/2 Razzmatazz (con FUTURACHICAPOP) Barcelona Entrades
20/04 Horteralia Wizink Center Madrid
03/05 Warm Up Festival Murcia
11/5 Sonoramex Festival Ciudad de México
25/05 Fulanita Fest Fuengirola
01/06 Spring Festival Alicante

Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga