Novetats discogràfiques
Irreverència y electropop: Ladilla Rusa torna amb “Madre mía el asco que me das”
Ladilla Rusa està de tornada amb una rapapols en forma de cançó. “Madre mía el asco que me das” és una explosió de cinisme, mala llet i molt de sentit de l’humor, segell característic de la banda.
“Madre mía el asco que me das” és un altre d’aquests temes de Ladilla que amaga multitud de referències, tant musicals com de la cultura pop, i amb versos i tornades plenes de gamberrades i divertides formes de venjança. La cançó, produïda novament per Ignacio Miranda, i emmarcada en una electrònica més agressiva, conté guitarres amb melodies pop, influències de psicodèlia oriental i de spaghetti western, i serveix com una perfecta banda sonora a una història de venjança al més pur estil lladre.
El videoclip de “Madre mía el asco que me das” compta en la realització amb Luis Levrato, director també de “Kitt y los coches del pasado” o “Macaulay Culkin”. Inspirat en les pel·lícules d’acció i de superherois, veiem els Ladilla Rusa vestits com uns agressius venjadors en una trepidant jornada laboral en què duen a terme diferents (i algunes ridícules) formes de venjança.
“Madre mía el asco que me das” es converteix així en una cançó que funciona com un regal per a algú que s’ha portat malament, i que mereix que li posin els punts sobre les ies a ritme d’electropop.
Aquesta nova cançó segueix a l’exitosa gira “Menudas Zorras Estamos Hechas Tour”, un espectacle renovat va portar a Ladilla Rusa a més de 50 ciutats, amb la seva primera visita a Mèxic inclosa, reafirmant-los com una de les bandes amb un directe més potent de la escena nacional.
Des del seu inici com una broma entre dos amics, Tania Lozano i Víctor F. Clares, Ladilla Rusa ha portat l’humor i la festa com a estendards a la seva música. Amb èxits com ‘Bebo (de bar en peor)’ i ‘Macaulay Culkin’, la banda ha consolidat la seva posició a l’escena musical, amb ganes de seguir portant la seva proposta a nous nivells de diversió, crítica i provocació.
Pròxims concerts,
22/2 Porta Caeli (Foro de la Cultura) Valladolid Entrades
24/2 Razzmatazz (con FUTURACHICAPOP) Barcelona Entrades
20/04 Horteralia Wizink Center Madrid
03/05 Warm Up Festival Murcia
11/5 Sonoramex Festival Ciudad de México
25/05 Fulanita Fest Fuengirola
01/06 Spring Festival Alicante
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga