Connect with us

Novetats discogràfiques

Diumenge al dematí: un nou canvi de direcció per a KRÖGERS

Publicat fa

el

Aquella situació (o persona) que t’avorreix, t’irrita i et posa nerviós. Krögers li posen nom a l’avorriment a ‘Diumenge al dematí’, un nou senzill que mostra la nova direcció del seu so iniciada en el seu anterior senzill ‘M’encantes gens’.‘Diumenge al dematí’ és aquesta sensació de voler escapar i no poder fer-ho. Potser el teu cos no pot, però sí que pot la teva ment. La teva carn segueix allà baix, escoltant aquelles paraules fútils i incòmodes, mentre la teva ment s’alça, i experimenta l’èxtasi que suposa saber que estàs lluny del teu cos, d’aquell malson. Però de sobte, tornes, comproves que tot segueix igual i “sant tornem-hi”, has après, et tornes a aixecar. Els ritmes i les intencions de la cançó juguen amb aquest contrast d’angoixa i tranquil·litat, de la terra al cel, de la violència al plaer, de l’adrenalina a les endorfines.

El senzill “Diumenge al dematí” se suma a la creixent discografia de Krögers, que van presentar el seu primer EP homònim a la tardor del 2020, seguit per “Ho sento, Noi” el 2022. La banda, formada per Joel (veu principal i guitarra), Arnau (guitarra i veus), Irene (baix i veus) i Albert (bateria i veus), està obrint camí cap al seu proper disc, consolidant el seu lloc a l’escena musical catalana.

Inicialment inspirats per bandes com Arctic Monkeys, Gorillaz i The Strokes, Krögers han evolucionat el seu so, incorporant influències més recents del post-punk de grups com Parquet Courts, Idles i Fontaines DC.

Bolos

TALCO presenta “Tinca”, tercer avançament del seu nou àlbum «FREEK»

Published

on

By

“Tinca” aprofundeix en l’univers conceptual de FREEK a través d’un malson marcat per la crítica social, el simbolisme i la reflexió existencial. La cançó retrata així una societat d’individus complaents que creuen que són protagonistes mentre, a poc a poc, perden la pròpia identitat.

A través de “Tinca”, TALCO retrata la condemna de qui persegueix durant tota la seva vida un paper protagonista i acaba descobrint que mai va deixar de ser un simple figurant. Sobre l’escenari amb què sempre havia somiat, D. corre darrere d’un reflector que mai no arriba a il·luminar-lo i acaba acceptant un guió imposat a canvi d’una mínima promesa de visibilitat.

La cançó converteix aquest malson en una metàfora de la societat actual: individus complaents i temorosos que creuen ocupar el centre de l’escena mentre repeteixen paraules alienes i perden, a poc a poc, la pròpia identitat.

Amb aquest nou single, TALCO reafirma la mirada crítica i combativa que ha marcat la seva trajectòria des dels seus inicis, mantenint intacta l’energia patchanka i el punk-rock que els ha convertit en una de les bandes més rellevants de l’escena alternativa europea.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.