Novetats discogràfiques

Diumenge al dematí: un nou canvi de direcció per a KRÖGERS

Publicat fa

2 anys concretament

17/06/2024

Per

Arni

Aquella situació (o persona) que t’avorreix, t’irrita i et posa nerviós. Krögers li posen nom a l’avorriment a ‘Diumenge al dematí’, un nou senzill que mostra la nova direcció del seu so iniciada en el seu anterior senzill ‘M’encantes gens’.‘Diumenge al dematí’ és aquesta sensació de voler escapar i no poder fer-ho. Potser el teu cos no pot, però sí que pot la teva ment. La teva carn segueix allà baix, escoltant aquelles paraules fútils i incòmodes, mentre la teva ment s’alça, i experimenta l’èxtasi que suposa saber que estàs lluny del teu cos, d’aquell malson. Però de sobte, tornes, comproves que tot segueix igual i “sant tornem-hi”, has après, et tornes a aixecar. Els ritmes i les intencions de la cançó juguen amb aquest contrast d’angoixa i tranquil·litat, de la terra al cel, de la violència al plaer, de l’adrenalina a les endorfines.

El senzill “Diumenge al dematí” se suma a la creixent discografia de Krögers, que van presentar el seu primer EP homònim a la tardor del 2020, seguit per “Ho sento, Noi” el 2022. La banda, formada per Joel (veu principal i guitarra), Arnau (guitarra i veus), Irene (baix i veus) i Albert (bateria i veus), està obrint camí cap al seu proper disc, consolidant el seu lloc a l’escena musical catalana.

Inicialment inspirats per bandes com Arctic Monkeys, Gorillaz i The Strokes, Krögers han evolucionat el seu so, incorporant influències més recents del post-punk de grups com Parquet Courts, Idles i Fontaines DC.

Temes relacionats:elgenioequivocado krogers

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

2 dies ago

14/05/2026

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.