Novetats discogràfiques
CÓMO VIVIR EN EL CAMPO ens presenten “Nazarena”, primer avançament del seu nou LP
CÓMO VIVIR EN EL CAMPO presenten NAZARENA, un avançament del seu proper disc que mostra el grup seguint una direcció molt més elèctrica i contundent que la que van seguir en el seu anterior treball ‘Yiyi’ (2023, El Genio Equivocado), sobre la base que formen Miguel López Breñas, baixista, que també s’ha fet càrrec de la banda, que ja vam poder veure al Primavera Sound i Sonorama de l’any passat.
Entre guitarres i pianos que podrien recordar bandes com Traffic, els Faces o Smash, el fraseig lliure de la veu castissa de Pedro Arranz ens parla, en clau femenina, d’amor, alliberament, autoafirmació i aquest beatus ille tan sovint present a les lletres del grup que, aquesta vegada guiats pels cants de les balenes, ens portarà d’excursió a alta mar.
Compta amb la col·laboració de Franco Callaci al piano. Músic pianista i arranjador argentí establert a Madrid, ha treballat amb diferents artistes, bandes, escoles de formació musical i en estudis d’enregistrament. Ha compartit escenari i gravat amb artistes com Cristian Amado, Carlos Vandera, Sarcòfag (Ratones Paranoicos) Abel Calzetta, Miguel Cantilo, Pablo Jubany. A Madrid, amb Cosmosoul, Manu Clavijo, Bruno Bonacorso, Aitor Flamingos, Marcos French, Eduardo Navarrete o Big Daddy Wilson.
Novetats discogràfiques
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies
El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.
Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.
La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.
Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.
Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.
Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.
COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
