Novetats discogràfiques
The Death of Robert, en directe al LETS Festival de Barcelona el 17 de febrer juntament amb els britànics bdrmm
Hi ha qui diu que l’elegància no és una cosa que es pugui comprar o adquirir del no-res. Que es neix sent-ho o no. Però sí que es pot entrenar: partint d’una base, es pot perfeccionar, dirigir i aplicar l’elegància cada cop més encertadament en un objectiu concret. Com ara fer música. Que The Death of Robert van néixer sent elegants és un fet. Només cal sentir Casablanca, el seu àlbum de debut del 2020. Però ho són molt més a “The Deer”, el seu flamant segon treball: deu cançons que eleven al trio barceloní a la classe noble del pop-rock independent nacional.
Sense restringir-se a cap subgènere del pop-rock en concret, The Death of Robert interpreten amb encert les seves clares i riques influències, que van des de la crua honestedat teatral d’Àngel Olsen fins al glamur fosc i postmodern de The Last Shadow Puppets o Arctic Monkeys, passant per l’ombra del post-punk i per figures cabdals com Radiohead, Nick Cave, Leonard Cohen. Grans referències, que fan seves en un excel·lent exercici d’estil, amb composicions rodones i produccions (mà a mà entre la banda i Alberto Pérez de Sol de Sants) impecables, com si les cançons sempre estiguessin acabades d’encerar i brillants.
El trio, compost per Lara Giardina, Pablo Salvadores i Robert Panadés, s’atreveix a més amb una narrativa ambiciosa: endinsant-se amb valentia i ull clínic al laberint de les relacions, tracten assumptes com la passió, la vulnerabilitat, la manca de comunicació i les conseqüències de les emocions mal dirigides. La recerca constant d’alguna cosa que ens satisfaci a l’instant i la proliferació conseqüent de relacions fugaces i superficials són aspectes que interessen especialment a la banda. ‘Cameron’ i ‘Polar Kisses’ en parlen. La primera, intensa, gloriosa, sensual i barroca ma non troppo, amb la solemnitat preciosista que li atorga un superb desplegament instrumental i la dignitat aristocràtica de la veu de Lara. I la segona, intrigant i un punt malenconiós, amb un bon regust a Alexandra Savior ia secrets xiuxiuejats a la vora del mar de nit.
El trio barceloní actuarà el dissabte 17 de febrer a l’Espai Zowie de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), en el marc del LETS Festival i en companyia dels britànics bdrmm, defensant en directe les cançons del nou disc, The Deer.
Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.
Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.
El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.
També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.
‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025
Tot això que t’explico no és mentida, és història.
El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.
El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.
Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.
“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.
Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga