Novetats discogràfiques
“Nos Extinguimos”, el nou disc de TIBURONA, un disc sense complexos que desafia les fronteres entre el garatge, el rockabilly i el punk
Fa un milió d’anys, quan els dinosaures poblaven la terra, hi havia uns senyors molt durs i autèntics fent sols de guitarra que no importaven a ningú. Després un meteorit anomenat postmodernisme els va extingir, i l’evolució de les espècies va produir noves formes de vida musical basades en exabruptes desafinats de dos acords que aviat van perdre la gràcia. Així, ben entrat ja el segle XXI, seguim preguntant-nos: De què parlem quan parlem de rock? nosaltres, de grups com Tiburona.
Quan l’ofici no està renyit amb l’enginy, surten cançons, que és l’única cosa que hauria d’aspirar el rock en aquest moment. Tiburona fan les millors i, com a esquales supervivents a les canviants aigües de la moda, han sabut seguir el seu instint i desenvolupar habilitats que els permeten nedar d’esquena en un altre mitjà, un de més pop, però no per això menys exigent.
El que és nou de Tiburona sona diferent i alhora estranyament familiar, penso en els Kokoshca de “Hay una luz” o en unes Hello Cuca hipervitaminades. No és que la Laura, la Rita i el Supercarmen hagin abandonat la seva zona de confort (el rock’n’roll clàssic, el garatge 60’s…), és que l’han ampliat i actualitzat, a través d’un tractament de so més contemporani i usant-ho el seu atribut principal: unes harmonies vocals a l’abast de molt pocs grups del panorama independent nacional. Alliberades de cotilles estilístiques i mantenint intactes les seves senyes d’identitat, han facturat una col·lecció de cançons que llueixen sofisticades i contundents com un guant de seda forjat en ferro.
Si a les fotos de promo del seu primer treball, “Sola y feliz” (Folc, 2021), apareixien a les portes d’una caravana, amb aquest segon àlbum, gravat i barrejat per Raúl Pérez i Borja Pérez a La Mina, i paradoxalment titulat “Nos Extinguimos” (Montgrí, 2024), haurien de començar a viatjar a Falcón des de ja.
Tiburona estaran presentant el nou disc a la Festa Montgrí que tindrà lloc a la Sala Upload de Barcelona el dia 2 de març amb Mourn i Dan Peralbo i El Comboi.
Imatge principal de Esther Galván

Bolos
TALCO presenta “Tinca”, tercer avançament del seu nou àlbum «FREEK»
“Tinca” aprofundeix en l’univers conceptual de FREEK a través d’un malson marcat per la crítica social, el simbolisme i la reflexió existencial. La cançó retrata així una societat d’individus complaents que creuen que són protagonistes mentre, a poc a poc, perden la pròpia identitat.
A través de “Tinca”, TALCO retrata la condemna de qui persegueix durant tota la seva vida un paper protagonista i acaba descobrint que mai va deixar de ser un simple figurant. Sobre l’escenari amb què sempre havia somiat, D. corre darrere d’un reflector que mai no arriba a il·luminar-lo i acaba acceptant un guió imposat a canvi d’una mínima promesa de visibilitat.
La cançó converteix aquest malson en una metàfora de la societat actual: individus complaents i temorosos que creuen ocupar el centre de l’escena mentre repeteixen paraules alienes i perden, a poc a poc, la pròpia identitat.
Amb aquest nou single, TALCO reafirma la mirada crítica i combativa que ha marcat la seva trajectòria des dels seus inicis, mantenint intacta l’energia patchanka i el punk-rock que els ha convertit en una de les bandes més rellevants de l’escena alternativa europea.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
