Connect with us

Bolos

BCore Disc, segell resident durant el mes de febrer a l’Heliogàbal

Publicat fa

el

Aquest mes de febrer BCore és segell resident al Cicle de Segells de l’Heliogàbal, aprofitem per fer un recull de les propostes i dates.

Divendres 9 de febrer 2024
SONIC BEAST, si no fos perquè el concepte tradicional de supergrup no lliga gaire amb els principis del Punk i el Hardcore, podríem dir que Sonic Beast és un supergrup, perquè està format per membres o exmembres d’algunes de les bandes fonamentals de l’escena alternativa de les comarques gironines –concretament, de la seva triple capitalitat històrica: Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Vidreres–, com ara Bullitt, No More Lies, Illinoise i Bad Mongos.

BUEN DESTINO (imatge principal) Hardcore retorçat, sorollós i intel·ligent. Les influències reconegudes del qual recorren d’un extrem a un altre l’espectre de la música incòmoda. Establerts a Barcelona en 2020, els quatre membres han militat en bandes com Runa, Jack Torrance, It’s Not Not, Standstill, Omega Cinc, Read My Lips o Vòrtex. Si cerques música enfadada, explosiva i punxant i sobretot ràbia, no te’ls pots perdre.

Dissabte 10 de febrer 2024
SERPENT, grup de post-hardcore feréstec i matusser afincat dins de la zona 2 de Rodalies. La consolidació del seu so va arribar amb el seu primer disc. Hardcore “evolucionat” però alhora amb molt de Rock, agressivitat i rugositat. Intentant barrejar Hardcore, Punk, Garatge i Post Rock i amb clares influències de Wipers, Hot Snakes o Fugazi.

SOFA, trio de Zarautz amb més de deu anys d’activitat que barregen Post Hardcore, Math Rock i Post Rock i que no et deixarà indiferent si t’agraden bandes com And Sota I Watch You From Afar o Don Cavallero, però també clàssics com a Led Zeppelin o els seus paisans Dut.⁣

Divendres 23 de febrer 2024
BERNAL (València) és tenir al voltant de 20 anys, és sentir la llunyania d’un futur cada cop més incert i és el plaer de rebre els primers raigs de sol del dia a través de la finestra. Aquest és el context en què exploren la sonoritat de bandes de math-rock com els japonesos Toe i altres més emotives com la dels nord-americans Joyce Manor, deixant-se influenciar per clàssics com Los Planetas, per acabar connectant amb bandes contemporànies com Cala Vento o American Football.

COMIC SANS és un jove quartet de *Donostia (Euskadi) que crea cançons que tenen tots els elements necessaris per a convertir-se en himnes generacionals: lletres recordables, guitarres que poden sacsejar a una sala sencera i tornades per a corejar amb el puny enlaire. Sonen com un coktail de de Cala Vento, Yawners, The Get Up Kids, Marietta, Cap’n Jazz, Modern Baseball i tots els grups de Emo Underground dels últims 20 anys.

Picture by Susana Godoy

Bolos

BRIGHTON 64, últim disc, última gira

Published

on

By

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.

El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».

L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.

Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.

Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:

«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.

Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur  les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.

BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».

Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.