Quinze anys després de la seva última aventura compartida, (Rekalde, 2008) Enrike Hurtado i Tzesne tornen a unir forces en aquest nou EP, titulat «Cartografias».

Visionaris de la música d’avantguarda, les arts sonores i l’electrònica experimental a la península ibèrica; així com referents de l’industrial i de l’ambient; Tzesne ha publicat dotze treballs d’estudi fins ara, ha protagonitzat accions d’activisme i de manipulació audiovisual juntament amb Paralux, col·laborat en bandes tan oposades com Gutural i guZural, té treballs amb el pseudònim de KKOPU i fins i tot amenaça amb sortir-se’n de tot amb una nova proposta, que portarà per nom WIIZRAD… Seva és una incessant reguera de llançaments i col·laboracions que ha vist la llum en segells propis (SeriesNegras) i aliens, com Abgurd, Drone, TIBProd, Mystery Sea o Eclectic Reactions (l’últim d’ells «Segmentos», Repetidor 2022). Per part seva Enrike Hurtado, a més de col·laborar amb Miguel A. García, Ibon RG, Thor Magnusson o el cineasta experimental Jorge Núñez, ha realitzat un doctorat per la Universitat del País Basc sobre la relació entre la música experimental i l’antiga tradició percussiva basca de la txalaparta, ha publicat diverses obres amb el seu propi nom, així com sota els pseudònims Bazterrak i Azunak en segells com Crystalmine, Eclectic Reactions, Pa i roses, Antena Br, Larraskito i Ixi-Audio. El seu darrer treball, «20.20», va sortir amb Repetidor el 2023.

Ara, el cos sonor de l’obra electrònica que ens ocupa suposa un exemple magistral d’estructuralisme conceptual. Doncs l’elegància i la dicció tan austera amb què el duo dóna forma a cadascuna de les cartografies aquí incloses no amaga ni molt menys cap de les estimulants textures que sobresurten de la seva forma minimal. És així, segurament, com aconsegueixen condensar l’enorme magnetisme que ostenten cadascuna d’elles, en collages que es completen amb captures i text apropiat que es projecten contra el llenç de la semàntica postindustrial (llenguatge que ambdós artistes dominen a la perfecció). Aquesta música és enigmàtica i, com un pàlpit, els seus polsos ressonen punxants però reverberen indefinits… excitant amb això la nostra elucubració des dels confins de la interpretació. Sota el seu influx reproduïm associacions en cadena que concatenen ficció i realitat i (com si d’un orbe híbrid es tractés) el seu so ens recorda la inconsciència del somni, quan la percepció alterada desdibuixa els límits entre allò tangible i allò potencial (allò teòric i allò possible), alliberant d’una vegada la nostra intuïció. Gaudiu-ne.